La Raiosa

Un any després de l’accident de metro de València, el 3 de Juliol de 2007, es donaren cita les autoritats municipals al parc de l’antiga estació de Jesús per inagurar una escultura indigna i vergonyant. De fet, a la samarreta d’una familiar d’una víctima de l’accident es podia llegir: «el monolito de la muerte». L’accident de metro de València ha estat, com bé diu la periodista Laura Ballester, una lluita contra l’oblit.

El barri a on va succeir l’accident, al Districte de Jesús, és el barri de la Raiosa, que compta amb 15.500 habitants i un 22% d’atur. La Rajosa és un braç de la sèquia de Favara, segurament per que se li deia la Raiosa a la zona del Convent de Sant Vicent de la Roqueta quan va entrar del Rei Jaume.

L’estructura del barri actual està totalment marcada per l’antiga estacioneta de Jesús. A finals del segle XIX el trenet era una oportunitat per a comercialitzar els productes dels pobles valencians. Tant per a l’entrada a la ciutat dels productes que després anaven amb carro per la ronda de transits com també els que seguien amb el trenet cap al Grau. La primera iniciativa fou la de contruir una linea per a transportar el carbó de Dos Aguas i el ví de les bodegues de Toris i es va construir la linea de tren cap a l’interior fins arribar a Torrent, però l’economia va canviar en poc de temps i es va decidir apostar per la taronja i reorientaren la linea fins a Vilanova de Castelló, on el cultiu de cítrics a la Ribera era molt abundant. Este és el motiu del recorregut que te la linea 1 del metro de València, que primer va cap a l’interior i després cap al sud. Per cert, quan va apareixer el metro, l’antiga estació és va convertir un lloc per a la gent gran i una biblioteca.

Hem parlat de l’accident de metro, lligat al barri de la Raiosa i tampoc hem d’oblidar el cas Baxter que va causar víctimes mortals als pacients d’hemodialisi de l’Hospital Virgen del Consuelo, també al barri.

A la Raiosa també trobem grans històries empresarials, com la de Cesar Giorgeta, madrileny del segle XIX, que va adquirir la representació  de la patent de tintes per a escriure «Ville de Paris» i a partir d’ahí, es va instalar a València i va començar una vida empresarial independent que el portaria fins a crear Tintas Samas, fabricant durant molts anys una de les tintes per a escriure més famosa d’Espanya i creant una gran fàbrica de Tinta a l’Avinguda que porta el seu nom, Giorgeta desde 1930 i que és el límit nord del barri de la Raiosa.

A tots els barris hi ha històries magnífiques, si voleu saber més del barri de la Raiosa, parleu amb Paco Domenech, de la Falla Cooperativa San Fernando-Carretera Escrivà, que porta una vida al barri i podríem continuar parlant de la Cooperativa San Fernando, del cine Rivalta, de Tràfic, de l’escola Santo Angel de la Guarda… i moltíssimes històries que hi ha al barri de la Raiosa!

Sant Francesc

El que anem a contar ara és imposible d’imaginar. Pensem en una zona pobra, amb convent i una baixada, dita de Sant Francesc, al costat d’unes casetes molt humils, el barri de pescadors, i més endavant, voríem a les dones cigarreres, unes cases per a la lactància, al costat d’un convent a Santa Catalina de Siena i una escola de Sant Vicent per a xiquets orfes. Per l’altra banda, un dels primers hospitals per a malalts mentals que fou també el lloc on començà a vores al poble valencià pregant a la Mare de Deu. Rodejant, el convent de Sant Agustí, el portal dels inocents, el portal de Sant Vicent, el portal de Russafa, i tots units per la muralla… Prou! Posseu-se el cinturó que aneu a vore la revolució i la gentrificació més bèstia que ha vist la ciutat de València, tot, al barri de Sant Francesc.

Com hem arribat a tindre hui un barri de Sant Francesc tant diferent, amb la plaça de l’Ajuntament, el carrer Colon, els edificis dels bancs, les tendes de les multinacionals…?

El canvi començà quan la Junta Revolucionària va ocupar el convent de Sant Francesc al 1835 i el va dedicar a guardar cavalls fins a que es va derribar el 1891. Per tant, va quedar un enorme solar en una zona privilegiada de la ciutat. Per què era privilegiada? Per que al 1852 es va inagurar la primera estació del Nord de trens, que no és la que coneguem hui, era una que arrivaba fins a on està l’edifici de la telefònica a l’actual plaça de l’Ajuntament. Per tant, un solar gegant, al costat d’un barri de casetes molt antigues just on arrivava el tren. El tren va entrar amb el capitalisme a la ciutat. Va començar a projectar-se, sobretot a mans de Goerlich, els edificis per als bancs, per a correus, l’Ateneu Mercantil, els teatres (el principal, el bataclan, l’eslava, el lírico…) i per suposat el monumental edifici de l’Ajuntament de València. Per cert, va resistir un poc l’antic edifici de la Fonda Espanya i es va derrivar al franquisme i eixe és el motiu pel qual vegem un horrible edifici gris al cantó del carrer de les barques, que trenca l’estética de la plaça.

La València espectacular de principis del segle XX, es començava ja a conèixer com la ciutat de les flors i per a consolidar-ho, el 14 de Gener de 1906, molts xiquets i xiquetes vares ser convidats a plantar a la plaça 400 rosals i des d’ahí, la plaça ha estat vinculada a la venta de les flors.

La plaça de l’antic Convent de Sant Francesc ha sigut capitalisme i revolució. La lluita ha arribat al nom de la plaça que s’ha dit de Isabel La Católica, de la llibertat, d’Emilio Castelar, del Caudillo, del País Valencià, que quasi es va dir del 15M i que ara es diu de l’Ajuntament. Es a dir, un barri que ha vist les revoltes populars del segle XIX, les del segle XX y les del segle XXI, com la Primavera Valenciana.

El barri de Sant Francesc és el barri on va nàixer i te l’institut al seu nom l’humanista valencià més important, Lluís Vives i és el barri on es va editar la segona part del Quijote.

(Mascleta: Senyor pirotècnic)

Hui,  Sant Francesc és un barri amb 5000 habitants i un 15% d’atur. Que serà del barri en un futur?

Pot ser es facen més carrils bici, més Festivals a la plaça per al comerç de proximitat o per la igualtat de génere, pot ser continuarà el balcó de l’Ajuntament obert, pot ser l’edifici d’Hisenda es derruirà o pot ser l’edifici de correus serà el nou museu faller, pot ser es cree, fins i tot, l’associació de Veïns i Veïnes del barri de Sant Fracesc. Siga el que siga, este barri està condemnat a que tot el que li passe no deixe indiferent a ningú.

 

Orriols

Un barri de València que quan era poble va tindre més de 20 alcaldes, on podem trobar un gran cementeri Romà, es a dir, una necrópolis, on hi ha un Monestir, que va ser una presó gegant i després s’ha convertit en la Biblioteca valenciana més gran de totes, sí, hui parlem del barri d’Orriols on, per cert, NO està l’Estadi del Llevant. Districte de Rascanya, 46019, València.

Qui ha fet el barri d’Orriols?

Bé, una alqueria que al segle XV va pertanyer a Pere d’Oriol, va deixar el senyoriu d’Oriols i per deformació va començar a dir-se Orriols.

Durant molts segles han habitat el casc antic d’Orriols algunes famílies, debotes de l’hermita de San Jeroni, que encara es pot vore i fan la festa de la Primavera per a ensenyar la història del barri el 6 de Maig. També, posteriorment varen anar a viure al barri les famílies dels presoners, en els temps de quan el Monestir de Sant Miquel dels Reis fou una pressó. També el barri el fan els antics alumnes dels Salesians, fent el 1928 una cooperativa de vivendes, cada una d’un color, que plenen de llum el carrer San Juan Bosco.

Hi ha un punt molt important al barri quan un exjugador del València i expresident del Real Mallorca,  José Barona Alcalà va construir a Orriols moltes vivendes barates, que s’han quedat el seu nom, Barona. Vivendes per les quals es va començar a parlar d’aluminosi i de pobresa.

I color als murals, participació als carrers i moltes històries narrades, gràcies a Orriols Convive o Valencia Acoge,  organitzacions que treballen amb població migrant, que al barri és d’un 30%, encara que hi ha associacions que diuen que la xifra és prou superior, a l’igual que la població del barri, que segons el cens hui és de 16.000 persones i un 40% d’atur.

Tanta xenofobia fomentada pels veritables grups ultres que a Orriols no volíen fer caritat amb extrangers al 2014, diguent que eren el perill. Va i resulta que per exemple, no eren inmigrants els components de «La Manada d’Orriols», tres condemnats recentment per violar repetidament a una xica .

Diguem que una de les grans ventatges d’Orriols és que podem trobar molts sabors diferents, només entrant en casa Ezequiel vorem l’establiment amb més diversitat de llegums de tota la ciutat, a més, carnisseries àrabs, freiduries, menjar americà, menjar de l’India… Alguns d’ells els podem vore al curtmetratge: «Orriols, perisianas de vida».

Tenim un barri que diu a la ciutat que encara queda molt per sembrar i per gaudir. Endavant Orriols!

Petxina

Juny de 1928. Una excavació al Riu Túria, i de sobte, apareix una escultura extranya i molt gran, una pedra amb forma de Petxina. Aquesta Petxina dona nom hui a un centre esportiu, un passeig i tambè a un barri, del que parlarem hui, el barri de la Petxina, que per cert, no és exàctament on es troba la pedra. On està el barri de la Petxina?

De l’antic camí de Torrent, fins a al riu, es a dir, hui, de l’Avinguda Àngel Guimerà fins a les pistes d’atletisme del parc del Túria. De l’antic camí dels Transits, fins a la Gran Via del Socorro, es a dir, hui de l’Avinguda Pérez Galdós, fins a la Gran Vía Fernando el Católico. Ací està el barri amb forma de rectangle, de la Petxina, amb 15.000 persones i un 25% d’atur. Formant part del districte d’Extramurs, el Districte 008. La Petxina és el barri on es demana el soterrament del túnel de Pérez Galdós, és allá on va desapareixer el convent del Socorro i és on està la nostra arquitectura racionalista amb la Cooperativa Santa María Micaela. 

Parlem del barri de la Petxina, parlem de l’antic escorxador, un recinte tenebrós vora riu i que ara és lluminós i vital, per què l’únic que es mata al “matadero” de València són les peces dels escacs. Parlem del Complex esportiu de la Petxina, amb la Federació Valenciana d’escacs. Com que a València ja hem transformat l’història dels escacs alguna vegada, fa poc Gustavo Martínez ha creat ací un nou esport, l’escacs móvil, el “xecball”. Un escacs sobretot per a infants que combina els esports de pilota amb el joc de taula més important del món.

La Women Tech Makers de València, s’ha celebrat a la Petxina, impulsada per dos italianes interesades en barrejar feminisme, tecnología i empresa, Roberta i Sílvia. Unes cracks que s’extranyen de per què a València montem actes i després, no participem tant com la gent que convidem de fora.

La Petxina és el barri on Vicente Barreira va saber transformar la fàbrica de cepillos en una escola d’art oberta el mateix any 57 de la riuada i que hui és una escola de disseny adaptada a la creativitat dels nostres díes.

La Petxina, recorda que forma part d’Extramurs, i per tant participa al Festival Urbà 008 i amb molta festa per què? Per què a La Petxina està el carrer Juan Llorenç, un carrer associat a la nit valenciana, un entorn on trobem llocs com el Magazine, Cayo Largo, La Edad de Oro, Pub Chocolate, una cosa rara bistro musical o el Loco. Per a festes, les de les falles del barri que este any fan anys, Palleter 50, San José-Terol 60 i Arrancapins 110. Es a dir, Música, festa i menjar. Sobretot menjar. Al barri de la Petxina es menja genial. La venganza de Malinche, pan comido, la Taula de Paula, Hippo, Easo Berri, Indian Garden, el forn Raimundo… i sobretot i per damunt de tot, les conegudísimes truites de creïlles del bar Alhambra. 

Malilla

A Malilla, quí vacil·la, pilla.  De l’arribada del Rei Jaume, que es va trobar un espai anomenat Malila, fins a la primera meitat del segle XX a Malilla, només hi havia Horta: Alqueries, Barraques, les Escoles de Malilla, tot vora el camí vell. Amb el Pla General de 1946 i amb el Pla Sur de 1957 va començar una vacil·lada urbanística. En menys de 70 anys hem passat a Malilla d’un paissatge d’horta, amb les 4 carreres que donen nom al districte, a un barri de 22.000 persones i un 27% d’atur, estructurat amb carrers rectes on l’únic irregular que recorda les antigues víes són les alqueríes que queden com la de Vilata o la barraca de Vicentet i Rafalet. No creagau que la vacil·lada urbanística a Malilla ha acabat. En aquest curs, Acciona ha comprat 2000 metres, és un exemple de les posicions que prenen Libra, Habitat, Urbem… per més de 45.000 metres quadrats de sol privat a Malilla. I la vacil·lada de construir ara vivendes unifamiliars en mig del barri, a més de la vacil·lada de tindre per començar encara una de les futures avingudes més grans de València, la Federico García Lorca. i solars, molts solars. Per això està l’Associació De Veïns i Veïnes de Malilla, que són insistents i molt dignes per a que ningú els vacil·le.

Però qui ha vacil·lat al veïnat de Malilla ha estat el retard del promés i necessari nou Centre de Salut. Lentitud, confussió i entrebancs per a una demanda tan necessària. Esperem que el promés i ja en marxa Camp de Fútbol Nou per al Malilla no tarde tant.

Recordeu, A Malilla, quí vacil·la, pilla. Cal afegir la vacil·lada que suposa que el veïnat de Malilla li toque anar a l’Hospital Peset, per què el mapa sanitari encara no està refet i no puga anar a la Nova Fe. Per cert, parlem de Malilla i de Fe…

Fé a la Parròquia a la Verge de Montserrat, Santa Cecilia, de Crist Sacerdot, a la Mesquita Averroes, al Centre Cristià evangèlic o a l’esglèsia Adventísta del sèptim día, totes a Malilla. 

I una fe, més terrenal, també en l’alumnat de l’Institut de Malilla, que ha desenvolupat una tecnologia per a poder detectar i acabar amb les lletres masclistes a la música per internet. I també una nova Fé a Malilla, en aquest cas a les 90 noves parceles d’Horts Urbans que van a dinamitzar el barri al, fa no res, estrenat parc sur. Una nova fé, ara pareix que sí, al Parc Central i amb el promés centre cultural. Una nova Fé amb la Societat Musical barri de Malilla, amb Cor, orquestra, escola de música… on la seua banda va aconseguir un primer premi al Certàmen Provincial de bandes de 2017 amb Stonage, magnífica obra encarregada per a l’ocasió a la jove compositora Sara Galiana. 

I una nova fé, amb el Club Deportivo Malilla 

per les seues magnifiques iniciatives per la convivència com els esmorçars o els aplaudiments als arbitres i sobretot per la iniciativa solidària amb dos escoles de Bamako, a l’Àfrica, que juguen amb el material que s’envia des de Malilla. I en agraïment aquestes paraules. 

Albors

Mónaco, principis dels anys 60a. Estem al vaixell de luxe de Sam Spiegel, productor de pel·lícules com el Puente sobre el rio Kwai o Lawrence d’Arabia. Al mateix vaixell trobem a Jose Antonio García, un valencià que va renunciar a estar prop de les estrelles del cinema pel seu amor a Antonia. Va tornar a València per a cassar-se amb ella i varen començar “Pinturas Jose Antonio Garcia”. En l’actualitat el seu fill, Antonio porta aquesta gran empresa del barri del que parlarem hui: El barri d’Albors. Albors era una senda antiga de la qual només queda el carrer Víctor Moya, el barri d’Albors el coneixeràs segur per què és un quadrat format per l’Avinguda del Port, Cardenal Benlloch, Just i Pastor i Manuel Candela. El mateix Doctor Manuel Candela a finals del Segle XIX va fundar l’Institut Ginecológic, que poc després seria de les Germanes de Santa Ana i que ara és l’Hospital Casa de la Salut. A més, el barri conté, l’antic i nou i fantàstic mercat d’Algirós. Al costat del Mercat trobem el Centre Cultural d’Algirós que ha estat impulsat en agraiment al barri pel mateix Jose Antonio Garcia.  Però recordem que ni el barri ni el districte és Algirós. Una confusió molt típica. Estem al Districte de Camins al Grau, barri d’Albors.

«Fue mi profesor de primero de Físicas, en la Universidad, quien tras suspender su examen, me dijo por primera vez que era disléxica. Por delante todavía me quedaba una carrera de ciencias, un doctorado de ciencias y toda una vida dedicada a las ciencias ¿Por qué? Por que me apasionan, aunque ello conlleve una gran dificultad añadida en mi caso.» Aquestes paraules són de Raquel Ibáñez Peral. Impulsora de l’Escola de la Ciència al barri d’Albors. És una escola pionera per a apasionar en la ciència vanguardista als més menuts. Però tambè sense eixir del barri trobem la Sala Carolina, amb teatre per a grans i xiquets, o la genial i creativa acadèmia d’art “Artífex” i l’Associació Valenciana de Musicoteràpia i tambè a Albors, junt al mercat, com no, el València Club de Cocina, on podem aprendre a cuinar amb qualitat en un ambient molt agradable. El barri d’Albors compta amb la presència del gran hotel Silken, tot decorat per Mariscal. És Albors, per tant, un barri molt creatiu.

«Había disfrutado callejeando por Alejandría, Buenos Aires, Dublín, La Habana, París o San Petersburgo, de la mano de Durrell, Borges, Carpentier, Proust y Dostoievski». Pero gracias a una pregunta de su nieta, sabía algo más de su calle en Valencia, Actor Llorens, cuyas aceras habían sido ampliadas en 1993 por una exitosa iniciativa vecinal. Ahora andaba rumiando propuestas para la reposición de árboles en los 24 alcorques vacíos por el embate de los coches.» Aquestes paraules són de Gustavo Vivas, un colombià-valencià, amb voluntat de dignificar tant els espais del seu orige, com els de destí. El barri d’Albors és de sempre hospitalari i va estar ja habitat per molts treballadors de la desapareguda estació d’Aragó. Hui Albors, és un barri amb 8.600 habitants i un 33% d’atur.   

Antonio García, Raquel Ibáñez i Gustavo Vivas s’han unit per a fundar fa molt poc, la que esperem siga molt exitosa, Associació de Veïns i Veïnes d’Albors. Aquesta novísima Associació te un repte important, cuidar la rehabilitació per a l’ús del barri de l’antic Xalet del carrer aben-al-abbar, un xalet ara en runes, que va ser testimoni de l’última reunió del Govern de la República d’España a València i que li espera un futur magnífic. Moltíssima sort a l’Associació i al barri d’Albors!

Marxalenes

Música: La Jungla, Gegants (2018) – 1907, Neologismes (2014) :  Frida

Marxalenes. Districte de Saïdia, 46009, València.

A Marxalenes res és el que sembla. La confussió comença quan posem la x, que ens allunya de la J, per què, Marxalenes pot ser vinga de la Marjal, amb J, es a dir, del fang del riu amb casetes humils, que donen orige al barri.

Durant molts segles el barri va ser conegut pel convent de l’esperança però hui el particular convent de l’esperança que ofereix Marxalenes a València és l’Escola Oficial d’Idiomes. I res és el que sembla a Marxalenes. L’Alqueria de Barrinto, és hui la biblioteca Joanot Martorell; l’Alqueria Félix, és l’aula de la Natura, l’Alqueria del Foraster és un local de manteniment del parc de Marxalenes o les Alqueríes antigues del carrer Olba,son  hui un mur per a graffittis artístics.

Les antigues Cotxeres, que foren una de les primeres construccions del ferrocarril a València, contenen hui el Museu del Trenet.  L’edifici de La Fundació Laboral de la Construcció de València, està a Marxalenes, però és important per ser la fàbrica original Devís, es a dir, els creadors de calderes de vapor per a ferrocarrils que varen estar a l’Exposició Regional 1909 i amb un èxit molt gran varen donar lloc a l’empresa Macosa. Res és el que sembla a Marxalenes. De fet la fàbrica d’oli, la aceitera, que es va cremar, ara es recuperarà per a activitats per a la gent major. Fins i tot el Refugi antiaeri per als treballadors de la fàbrica de bombas Gens, es pot visitar per què hui, l’antiga fàbrica de bombes hidràuliques Gens, és un espai renovat d’exposicions artístiques. Però mira, recentment han fet unes obres homentatge a les cèquies de Marxalenes, però no queden cèquies… Com el parc de Marxalenes, que fa homenatge a l’Horta, però tampoc queda horta. També és un misteri la quantitat de Carrers a Marxalenes amb noms marítims; Tramuntana, Fragata, Guardacostes o Caravel·la. I no es sap per què.  Ni el tracte a Marxalenes és el que sembla. De fet, han tardat a fer accesible per a discapacitats el parc, inclús l’Ajuntament de la participació ha començat un conjunt d’obres al carrer Tramuntana sense participació ni informació al veïnat, que no ha tingut un tracte digne. Parlem d’un barri que perd població des dels anys 80a, fins als actuals 10.500 habitants i amb una taxa d’atur del 30%. Vinga va, una de les figures que sí que és el que sembla és la de Rafael Olóriz, el qual va donar la seua herència per a fer una escola sense dogmatismes, hui, és l’escola pública de Marxalenes i hui al barri hi ha alumnes de més de 23 nacionalitats diferents. Però recordem que a Marxalenes poc és el que sembla, si acabes al Bar Trópico, no hi haurà menjar tropical, però asegurem que hi ha un clima i uns esmorçars fantàstics.

Res és el que sembla, però de Marxalenes amb la traca tenim ja fet un pont.

Falles i Salut

Quan arriben les falles, ser del barri es transforma en ser del carrer i deixem de ser de Russafa per a ser de Cuba-Literato Azorín, no ens diguem de Velluters i som del Pilar, deixem de ser de L’eixample per a dir-se de Maestro Gonzalbo-Conde Altea. Per això, en aquest especial Traca de Barris passem a ser Traca de carrer i passejarem per a buscar la resposta a la pregunta… Són les falles saludables?

Estem a la Falla Plaça Jesús. 16 de Març. Anem a la Neuromascletà. Només arribar ens rep la seua falla, un monument a la Sinàpsis neuronal, una falla composada de fotografíes de neurones amb el que s’ha anomenat Neuroart. Són les 19:00 de la vesprada i comença un cicle de conferències sobre neurologia, en plenes falles. La carpa està plena, no cap una persona mes. Es parla de Ramon i cajal, de la neurona i la retina, de les noves teràpies contra les adiccions a les drogues, inclús de cervell i cinema.

El dia 15 hem anat a la falla Carretera Escrivà-Cooperativa San Fernando, una falla dedicada a la inteligència. La comissió rep una visita molt especial, la del cirugià internacionalment reconegut, Pedro Cavadas. El motiu és que la falla li ha dedicat un ninot i ell ha volgut estar i compartir les seues experiències amb els fallers i falleres i amb els més menuts, abans d’anar cap a Àfrica a operar amb la seua ONG.

Aquest any notarem com les falles, juntament amb investigadors, han desenvolupat estratègies per a que les persones amb diversitat funcional estiguen participant a la festa amb la mateixa intensitat. Un exemple és l’aplicació ‘Veig la Falla’, es va presentar a la Falla San José de la Montaña-Teruel amb els responsables de l’empresa Quasar Dynamics y l’atleta paralímpic David Casinos.

Anem cap a l’Hospital la Fe per a vore la seua falla.  La plantà ha tingut passacarrer per dins de l’hospital, visita de falleres majors… Tambè a l’Hospital General, en aquest cas, els pacients de l’àrea de psiquiatria han elaborat durant mesos una falla. A l’Hospital Peset, a pediatria han plantat falla i en l’Hospital Clinic no s’ha volgut perdre la festa plantant falles menudes, amb xocolatà i globotà.

Recordem la setmana cultural d’aquest any de la Falla del barri de Sant Isidre, on totes les activitats estaven dedicades a la salut. Meditació, ioga, xarrades… i sobretot una participació molt alta a la marxa solidària «caminando contra el párkinson».

Finalitzem el nostre recorregut, a l’emocionant falla que ha plantat Palleter-Erudito Orellana al seu 50é aniversari, que s’anomena «Plantar l’esperança». Una falla alçada al tomb per afectades de Càncer de mama. Una falla on l’esperança de curar el càncer de mama impregna totes les seues activitats d’aquest any. Actes informatius de tot tipus, divulgatius, per a compartir experiències, artístics… i per supost una falla emocionant on la figura del Palleter, alça en la seua ma el llaç rosa.

Valencians i valencianes, cridem al món, que les falles són tambè salut. Parlem amb el Hashtag #TracaDeBarris i seguim a la ràdio.

 

 

Fuensanta

15 d’Abril de 1958, Nova York, es feia de nit i començava una Gal·la musical molt especial. Salvador Dalí, Andrés Segovia, Iturbi… La gal·la estaba organitzada i protagonitzada per la soprano Lucrecia Bori, la que va estar directora d’escena del Metropólitan de Nova York. Tots els diners recaptats, aniríen destinats a crear un barri a València per als afectats de la riuada de 1957: És el barri on hui tirem la traca, al barri de la Fuensanta (Districte de l’Olivereta, 46014, València).

50.000 dolars es recaptaren, però molts més diners es varen recaptar a subastes i a ajudes a Múrcia, tambè amb l’ajuda de l’Arquebisbe Olaetxea. En honor a la Virgen de la Fuensanta Murciana, el barri va rebre el nom de la Fuensanta.

A més de Múrcia i Lucrecia Bori, també el Rei d’Arabia Saudí o els Princeps de Mónaco donaren diners per a construir el barri i tots tenen carrers dedicats al barri de la Fuensanta.

A més, aquestes finques, apareixen quasi als mateixos anys que s’inaguren les noves instalacions de l’Hospital General de València i el centre de la Misericòrdia, que encara hui són les dos grans institucions del barri.

El barri de la Fuesanta està situat entre l’Avinguda del Cid, la de Tres Cruces i les antigues víes del tren, hui Avinguda Tres Forques. Està composat de 3500 habitants.

A la Fuensanta hi ha vora un 50% d’atur. Però és un barri amb iniciatives: Mira, per exemple, els curtmetratges de cine fets pels adolescents del barri que pots trobar a internet. Es diuen «Los Nuevos» o «En la Salida nos vemos» o tota l’acció per a integrar la població nouvinguda i l’economato que gestiona el retor Germán Padín o, per exemple, el magnífic projecte de Ràdio i Podcast de l’escola Jesús i Maria, o l’audiovisual A pie de barrio…

Més sorpreses al barri de la Fuensanta. El seu Centre de Salut ha estat pioner a Espanya en molts tipus de tractaments o per exemple tambè pots trobar que el millor bádminton de València està al pavelló de la Fuensanta.

La lluita per un barri més digne i habitable és molt costosa i cansada i ens trobem a un moment d’escasa participació. Les lluites han estat contra l’abandó que ha patit el barri als anys dels robatoris constants i ara amb els desnonaments massius i la crisi de la vivenda que ha afectat especialment a la Fuensanta amb centenars de casos. L’abundant fang que s’acumula als solars del barri, pareix  que siga de nou, el fang de la Riuada.

La Fuensanta es mereix un tracte molt més digne per part de la resta de València.

Traca dedicada a la memòria d’Antonio López Ramírez.

Favara

Font d’aigua. Sí, això vol dir Fawwara en àrab. Fawwara és d’on ve la paraula Favara, sí, una de les cèquies més grans de València que dona nom al barri al que hui li tirem la traca: El barri de Favara (Districte de Patraix, 46017, València).

En mig del barri de Favara busqueu el carrer Sant Llatzer. Ahí es recorda on comença el barri. Hi havia un llatzaret, es a dir, un pobre centre, al costat del cementeri per a tractar malalties infeccioses, separades de la ciutat. Aquest llatzaret fou amb el temps l’Hospital Sanjurjo i des del 1989 és l’Hospital Universitari Rector Peset. Per cert, la biografia de Juan Peset és impresionant. El matí del dia que el fusilen, a la presó, encara va tindre forces per a operar a una persona. Però, tornem a Favara. Al segle XX, la diputació va mantindre, per exemple amb els guanys de la Plaça de bous, els serveis bàsics propers a la cèquia de Favara. Parlem d’una vaquería pública, una escola per a infants… Són els terrenys on hui podem anar a l’Institut Juan de Garay, el Colegi Oficial de sordomuts, l’Hospital Pare Jofré o el mateix Hospital Universitari Rector Peset.  Benvingudes i benvinguts al barri de Favara.

Al barri viuen 3600 persones i hi ha una taxa d’atur del 44%.

El barri es diu Favara, però es podria dir, el barri de l’Emancipació per que just als anys 20 es va construir un barri popular de casetes adosades, baixes, amb jardinets, per als treballadors de la central Térmica «La Valenciana». Sí. Abans es construien barris obrers dignes a València. Aquest nucli de casetes fantàstiques al mig del barri de Favara s’anomenen «l’emancipació», i estan situades al conegut Camí del cementeri, actual Avinguda Gaspar Aguilar. Tant el barri de l’emancipació, com la central térmica la valenciana es poden vore, encara ara. Però desgraciàdament aquesta central elèctrica s’ha convertit en la Subestació Elèctrica de Patraix. Més de 10 anys de lluita porta el veïnat de Favara per a que es puga traslladar la Subestació que suposa un perill per a la salud del barri. Bé, l’última reforma del Pla General d’Ordenació Urbana No inclou la Subestació, però encara tardarà en traslladar-se més enllà del 2020… Incomprensiblement.

(Música de Los de Marras: No a la subestación)

Incomprensiblement hi ha un cartell al sud del barri de Favara, un cartell enorme que posa «Ací el teu nou institut». El cartell ha fet més de 10 anys i no s’ha menejat una pedra encara. Favara ho te clar. És fàcil: No a la subestació i Sí a l’Insitut.

Però sí a moltes més coses. Sí als camps de voley improvisats de població latina, sí a gaudir de l’art al barri del mestre Martí Forés, sí al teatre de la falla Fray J, sí als magnífics 50 anys de l’Institut Juan de Garay, sí a les activitats molt interessants de la seua Associació de Veïnes i Veïns, sí a tota l’activitat que ha fet el centre autogestionat Pangea, sí a Ca Favara… Sí al barri de Favara.