Orriols

Un barri de València que quan era poble va tindre més de 20 alcaldes, on podem trobar un gran cementeri Romà, es a dir, una necrópolis, on hi ha un Monestir, que va ser una presó gegant i després s’ha convertit en la Biblioteca valenciana més gran de totes, sí, hui parlem del barri d’Orriols on, per cert, NO està l’Estadi del Llevant. Districte de Rascanya, 46019, València.

Qui ha fet el barri d’Orriols?

Bé, una alqueria que al segle XV va pertanyer a Pere d’Oriol, va deixar el senyoriu d’Oriols i per deformació va començar a dir-se Orriols.

Durant molts segles han habitat el casc antic d’Orriols algunes famílies, debotes de l’hermita de San Jeroni, que encara es pot vore i fan la festa de la Primavera per a ensenyar la història del barri el 6 de Maig. També, posteriorment varen anar a viure al barri les famílies dels presoners, en els temps de quan el Monestir de Sant Miquel dels Reis fou una pressó. També el barri el fan els antics alumnes dels Salesians, fent el 1928 una cooperativa de vivendes, cada una d’un color, que plenen de llum el carrer San Juan Bosco.

Hi ha un punt molt important al barri quan un exjugador del València i expresident del Real Mallorca,  José Barona Alcalà va construir a Orriols moltes vivendes barates, que s’han quedat el seu nom, Barona. Vivendes per les quals es va començar a parlar d’aluminosi i de pobresa.

I color als murals, participació als carrers i moltes històries narrades, gràcies a Orriols Convive o Valencia Acoge,  organitzacions que treballen amb població migrant, que al barri és d’un 30%, encara que hi ha associacions que diuen que la xifra és prou superior, a l’igual que la població del barri, que segons el cens hui és de 16.000 persones i un 40% d’atur.

Tanta xenofobia fomentada pels veritables grups ultres que a Orriols no volíen fer caritat amb extrangers al 2014, diguent que eren el perill. Va i resulta que per exemple, no eren inmigrants els components de “La Manada d’Orriols”, tres condemnats recentment per violar repetidament a una xica .

Diguem que una de les grans ventatges d’Orriols és que podem trobar molts sabors diferents, només entrant en casa Ezequiel vorem l’establiment amb més diversitat de llegums de tota la ciutat, a més, carnisseries àrabs, freiduries, menjar americà, menjar de l’India… Alguns d’ells els podem vore al curtmetratge: “Orriols, perisianas de vida”.

Tenim un barri que diu a la ciutat que encara queda molt per sembrar i per gaudir. Endavant Orriols!

Torrefiel

Música: Es imposible, no puede ser. MegaBeat – Fran Lenaers . Juego de Tronos, Colla de dolçaines El Cudol. 

Hui tirem la traca a Torrefiel un barri amb 26.000 persones i un 33% d’atur. Districte de Rascanya 46019, València.

Hi ha barris residencials, però Torrefiel és resiliencial. La resiliència és la capacitat per a superar circumstàncies traumàtiques.

Per exemple: El Monestir de Sant Miquel dels Reis, va passar a mans del Compte de Torrefiel, el va vendre, però es va quedar amb les terres del voltant. Anys més tard el Monestir es va convertir en una pressó… Els familiars dels pressos feren cases al costat, per a poder estar aprop de la pressó. Aquestes són les històries de com comença Torrefiel.

Pot ser per eixa força vital primària, pareix que a cada situació negativa, Torrefiel és capaç de traure alguna de positiva. Resiliència.

Per exemple… hi havia uns solars que pareixien destinats per a construir una esgléssia. Que va fer el veïnat de Torrefiel? Va reivindicar que ahí anara el mercat del barri. Aquest any fa 30 anys que la gent compra ahí, al Mercat de Torrefiel.

Per exemple… Es trasllada l’hospital  la Fe i per tant es força als malalts de Torrefiel a creuar tota la ciutat per anar a l’Hospital? Què fa el veïnat de Torrefiel? Impulsa i reivindica nous equipaments sanitaris a prop del barri o als terrenys de l’antiga Fe aconseguint compromisos per al futur centre d’especialitats i urgències mèdiques.

Per exemple… Queda abandonada l’Alqueria Falcó a Torrefiel… un dels edificis d’arquitectura tradicional valenciana barroca més grans que tenim.  Que fa el veïnat de Torrefiel? Proposar usos i rehabilitacions fins aconseguir que l’Ajuntament destine 900.000 euros pròximanent a la seua rehabilitació.

Per exemple… Hi ha una banda de música de les més antigues de València, la Unió Musical Obrera, “La municipaleta” sense un lloc per a continuar… Què va fer el veïnat de Torrefiel? La va acollir com a la banda del barri. L’ha impulsat i l’ha fet pròpia, amb escola de música, diverses seccions musicals i hui, és la reanomenada Banda de Torrefiel, ja és més que centenària.

Per exemple… Tenen un accident pirotècnic greu a una mascletà al 1998 i on queden ferides 20 persones. Què fa el veïnat de Torrefiel? S’inventa una modalitat amb molt d’èxit actualment: la Globotà.

L’últim exemple: Un camió, que anava de Godella al Port amb pedres, grans cudols, se li va caure un montó de pedres enormes al passar per Torrefiel i ningú les arreplegà. Què va fer el veïnat de Torrefiel? Li va possar el nom de Cudol a la seua falla, la pedra enorme ha estat el seu símbol, inclús al 1975 fou el monument de la falla. Hui La falla el Cudol és una de les que més falleres i fallers te de València. De fet, estem escoltat al grup “El Cudol”

Ja sabeu, resiliència, la capacitat per a superar circumstàncies traumàtiques. Torrefiel no és un barri residencial, és un barri resiliencial. Parlem amb el Hashtag #TracaDeBarris i seguim a la ràdio.

Benicalap

Bon dia,

28 de Dessembre de 1882. Passejà per Benicalap… Sissí emperadriu. Que feia l’emperatriu Austrohongaresa  Sissí a Benicalap? Hui tirem aquesta traca a Benicalap per a descobrir-ho.

Esta història no seria possible sense que José Ros, un ebanista valencià que va viure al segle XIX, un dia, fent la restauració d’un arcó, trobara una fórmula que canviaria la nostra història, però sobretot la història de Benicalap. La fórmula que José va descobrir era la del “reflexe metàl·lic” dels antics ceramistes àrabs. José, amb aquesta idea, va fundar la Ceramo. I, Fixa’t, sense la fàbriba la Ceramo de Benicalap no seria igual la imatge que tenim de l’Ajuntament, l’Estació del Nord, la Finca Roja, els Jardins de Monforte, el Mercat Central… fins i tot a l’Alhambra de Granada hi ha ceràmica produïda a Benicalap.

Tanta va ser la fama, que el 28 de Dessembre de 1882, segons diuen les cròniques, va arribar a comprar a La Ceramo de Benicalap, la mateixa Sissí emperadriu.

A Benicalap hi ha més de 39.900 persones empadronades, és a dir, a Benicalap hi ha més habitants que a Teruel o que a Soria.

Recordeu a Vicente, el davanter guanyador de títols amb el València? A ell li deien “el punyal de Benicalap”. Era un altra época, també per al barri. Hui vegem a Benicalap un dels estadis de futbol més gran del món sense acabar, el Nou Mestalla.

Aquesta imatge de desolació és simptomàtica de com està també el barri. Amb un 30% d’atur, un urbanisme abandonat i la pujada dels robatoris i la conflictivitat social. Hui, Benicalap és, sens dubte, una de les víctimes més dures i invisibles de la crisi. Com deia al diari Levante Lluís Miralles el president de Casa Caritat, també a Benicalap: A la pobressa “primer s’incorporaren els xiquets, després les dones; ara el problema és que les persones estan en exclusió social molt més temps”.

Benicalap és tambè lluita i resistència. Així és el “Rock de Benicalap”. Transfer , A pico y pala, Arzua 25, Desera, Los de Marras…  i açò és Termofrígidus al disc “A media hora del centro”, cançons mítiques a Benikalap.

Ens quedem escoltant Koliko en “Cosas que hacer en Benikalap cuando estás muerto”, esperant que la ciutat mire la urgència i l’exemple de Benicalap. Ara parlem amb el hashtag #TracaDebarris i seguim a la ràdio.

https://kolico.bandcamp.com/album/cosas-que-hacer-en-benikalap