EL PILAR

Viuen vora 5000 persones i pareix una moneda: una cara i una creu. El barri és céntric i marginal alhora, és vanguardista i històric, és ric i pobre, és bonic i lleig, és car i barat…  i és que este barri, com una moneda, te dos noms: La cara, Velluters, i la creu, el Pilar.  

Parlem de la cara del barri: Velluters. Comencem llegint la definició de “vellut”: Teixit de seda llis per una cara i per l’altra cobert de pèl tallat o rissat. Supose que has vist un vestit de fallera, no? Això és vellut. I d’on be? d’una de les tradicions valencianes económiques més importants de la història. Imaginat fa molts anys pujar-se al Micalet i vore molts kilometres de Moreres rodejant València, per tant cucs de seda, vore 4000 telers. Imaginat la meitat de la nostra ciutat fa uns segles treballant la tela. Forem part de la gran ruta de la seda. Sí, el vellut el feien, al voltant del mercat, el gremi de velluters i d’ahí el nostre barri de velluters.  

Ara parlem de la creu de la moneda, el Pilar, literalment la creu. Com Baltasar Simón de Vallterra, el fundador del convent, era de Zaragoza, li va dedicar el convent a la Mare de Déu del Pilar. ¿Per què els dominics obriren al segle XVI un convent al costat de la muralla si ja tenien un convent a València?  per a estar al costat de l’hospital, que ara és biblioteca, on els retors ajudaven al ben morir dels malalts. 

I com no, també un altra creu del barri està a Escolapis, on trobem la cúpula més gran de València i la quarta d’Europa, recentment reformada i oberta al públic. Parlem d’eixa colosal escola eclesial de referència de moltíssims ilustrats valencians des del segle XVIII.  

Parlem de més creus del barri… de la creu més dura. Igual coneixes el barri de velluters o el barri del Pilar, com el barrio chino. En València hi ha entre 200 i 300 prostitutes de carrer, una part, de fa temps, al barri de velluters. Esperem que la nova coordinació entre Conselleries busque solucions humanitàries.

Velluters és un barri amb moltes entitats humanitàries, entre altres “Escoltem Velluters”, una iniciativa que naix de la Dula i que genera espais d’apropament veïnal, així com l’associació de Veïns de Velluters, que porta molts anys tractant un barri difícil. Un dels greus problemes que pateix Velluters és la vivenda; Per la restauració necessària, per la turistificació, per la convivència, per la pujada del preu i la falta de vivenda pública, tal com saben a l’Entitat Valenciana d’Habitatge, que te, precissament, la seua seu al barri. 

Velluters és un barri per a aprendre i per a estudiar, literalment. A banda de les escoles normals, tenim escoles de cuina, de ceràmica, de costura i sobretot el Conservatori Professional de València i l’Escola de Disseny de València, dos enormes centres que estan a la plaça Viriato. 

I tot este art, bona part es queda al barri. El Cercle de Belles Arts de València, la Bienal i els seus murals enormes, les Jamms fantàstiques del Radiocity, les FaPoCo, Falles Populars i Combatives en el que sempre es recordarà, Racó de la Corbella i sobretot la catorze voltes 1a falla de València, la falla del Pilar, que al 2020 presentanran “Terreta” de Xavi, de Cap de Suro Estudi y “¡A Cazar Gamusinos! i l’efecte cassola” de Paco Torres amb disseny de Carlos Benavent.

LA VALÈNCIA FEMINISTA

L’única escultura dedicada al Feminisme a la ciutat de València, està a la plaça d’Enrique Granados, a Patraix. La “Libreria de Mujeres”, estava entre la Plaça de Cánovas i el Mercat de Colón. Al carrer Nàquera tenim la Biblioteca de la Dona. Hui hi ha a Benimaclet la llibreria la Rossa, de llibres en femení.  Fa 30 anys va apareixer, assembleàriament, a València, la Casa de la Dona, que el 19 de Maig de 2018 va organitzar la primera Fira Feminista, a València, celebrada a la plaça del Carme. Hui, fem la TracaDeBarris parlant de la València feminista.

El diumenge 24 de juliol de 1955, es va celebrar una correguda de bous a València. A la graderia, hi havia una dona de 47 anys, era mundialment coneguda perquè havia publicat sis anys abans un assaig fonamental per al feminisme, «El segon sexe». La dona era Simone de Beauvoir.

Al carrer Tapineria, situat al barri del Carmen, hi havia un pis on residia l’Associació de Dones Universitàries de València, que va sorgir 1975. La seua ubicació, en un edifici alt, rodejat de solars, convidava a contemplar-ho com si fos un símbol de resistència. De fet, una estudiant i professora d’economia, autora de l’estudi històric sobre la Banca Valenciana, fou la primera alcaldessa de la ciutat de València, Clementina Ródenas. Hui la Universitat de València te més alumnes dones que homes, però als llocs més destacats encara hi ha més homes que dones. Per això el feminisme universitari continua actiu amb moviments com “Dones científiques”. El 6 de Març de 2018, Mavi Mestre es convertia en la primera Rectora de la Universitat de València, més de 500 anys d’història de la Universitat i per primera vegada, el lloc més alt, l’ocupa una dona. 

L’urbanisme pot ser feminista. Projectes com “Genera Barri” va convocar al 2017 les primeres passejades als barris amb perspectiva de génere. Visibilitzar és una peça clau del feminisme, de fet “Caminart” ha convocat passejades per el centre de València, per a conèixer els llocs on les dones més importants de la ciutat han anat trencant barreres al llarg dels segles. Per aquest motiu, a Gener de 2016, el Consell de la Dona i per la Igualtat de l’Ajuntament de València, amb la Presidència de la primera Regidora d’Igualtat Isabel Lozano i amb el consens del Govern de la Nau, van decidir canviar el nom a 36 carrers de la Ciutat de València per a que portaren el nom de dones, com Jerónima Galés, Matilde Salvador o Margarida Borràs. Ara el Consell de la Dona treballa per a que les Falles puguen ser també un àmbit d’igualtat. 

La lluita contra el masclisme ha tingut moltes formes a la nostra ciutat. A finals de la década dels 70a va haver una tancada de dones a l’Ajuntament de València per a reclamar la creació de la Llei de l’Abortament. Poc després, l’associacionisme feminista a València va cristalitzar a l’any 1978, amb la celebració de les primeres Jornades Feministes de València. Durant aquest 2018 no han parat les manifestacions, tant de rebuig cada dia que es produeix un assassinat masclista, cada dimecres primer de més a la plaça de l’Ajuntament i sobretot la macromanifestació que va donar la volta al primer anell de València, el 8 de Març. Però la lluita per la dignitat de la dona està en un punt molt feble. De fet la Comunitat Valenciana és la segona amb el major ràtio per violència de génere d’Espanya. A Juny de 2018 es va presentar l’informe per barris de Violència de Génere on destacavem els districtes amb major incidència, els Poblats Marítims, Olivereta i Rascanya.  

Tant de bó el feminisme siga, algun dia, Patrimoni Inmaterial de la Humanitat.

Traca inspirada i dedicada a la memòria de Carmen Alborch Bataller. 

Sant Francesc

El que anem a contar ara és imposible d’imaginar. Pensem en una zona pobra, amb convent i una baixada, dita de Sant Francesc, al costat d’unes casetes molt humils, el barri de pescadors, i més endavant, voríem a les dones cigarreres, unes cases per a la lactància, al costat d’un convent a Santa Catalina de Siena i una escola de Sant Vicent per a xiquets orfes. Per l’altra banda, un dels primers hospitals per a malalts mentals que fou també el lloc on començà a vores al poble valencià pregant a la Mare de Deu. Rodejant, el convent de Sant Agustí, el portal dels inocents, el portal de Sant Vicent, el portal de Russafa, i tots units per la muralla… Prou! Posseu-se el cinturó que aneu a vore la revolució i la gentrificació més bèstia que ha vist la ciutat de València, tot, al barri de Sant Francesc.

Com hem arribat a tindre hui un barri de Sant Francesc tant diferent, amb la plaça de l’Ajuntament, el carrer Colon, els edificis dels bancs, les tendes de les multinacionals…?

El canvi començà quan la Junta Revolucionària va ocupar el convent de Sant Francesc al 1835 i el va dedicar a guardar cavalls fins a que es va derribar el 1891. Per tant, va quedar un enorme solar en una zona privilegiada de la ciutat. Per què era privilegiada? Per que al 1852 es va inagurar la primera estació del Nord de trens, que no és la que coneguem hui, era una que arrivaba fins a on està l’edifici de la telefònica a l’actual plaça de l’Ajuntament. Per tant, un solar gegant, al costat d’un barri de casetes molt antigues just on arrivava el tren. El tren va entrar amb el capitalisme a la ciutat. Va començar a projectar-se, sobretot a mans de Goerlich, els edificis per als bancs, per a correus, l’Ateneu Mercantil, els teatres (el principal, el bataclan, l’eslava, el lírico…) i per suposat el monumental edifici de l’Ajuntament de València. Per cert, va resistir un poc l’antic edifici de la Fonda Espanya i es va derrivar al franquisme i eixe és el motiu pel qual vegem un horrible edifici gris al cantó del carrer de les barques, que trenca l’estética de la plaça.

La València espectacular de principis del segle XX, es començava ja a conèixer com la ciutat de les flors i per a consolidar-ho, el 14 de Gener de 1906, molts xiquets i xiquetes vares ser convidats a plantar a la plaça 400 rosals i des d’ahí, la plaça ha estat vinculada a la venta de les flors.

La plaça de l’antic Convent de Sant Francesc ha sigut capitalisme i revolució. La lluita ha arribat al nom de la plaça que s’ha dit de Isabel La Católica, de la llibertat, d’Emilio Castelar, del Caudillo, del País Valencià, que quasi es va dir del 15M i que ara es diu de l’Ajuntament. Es a dir, un barri que ha vist les revoltes populars del segle XIX, les del segle XX y les del segle XXI, com la Primavera Valenciana.

El barri de Sant Francesc és el barri on va nàixer i te l’institut al seu nom l’humanista valencià més important, Lluís Vives i és el barri on es va editar la segona part del Quijote.

(Mascleta: Senyor pirotècnic)

Hui,  Sant Francesc és un barri amb 5000 habitants i un 15% d’atur. Que serà del barri en un futur?

Pot ser es facen més carrils bici, més Festivals a la plaça per al comerç de proximitat o per la igualtat de génere, pot ser continuarà el balcó de l’Ajuntament obert, pot ser l’edifici d’Hisenda es derruirà o pot ser l’edifici de correus serà el nou museu faller, pot ser es cree, fins i tot, l’associació de Veïns i Veïnes del barri de Sant Fracesc. Siga el que siga, este barri està condemnat a que tot el que li passe no deixe indiferent a ningú.