Per quartils – Página 5

Fuensanta

15 d’Abril de 1958, Nova York, es feia de nit i començava una Gal·la musical molt especial. Salvador Dalí, Andrés Segovia, Iturbi… La gal·la estaba organitzada i protagonitzada per la soprano Lucrecia Bori, la que va estar directora d’escena del Metropólitan de Nova York. Tots els diners recaptats, aniríen destinats a crear un barri a València per als afectats de la riuada de 1957: És el barri on hui tirem la traca, al barri de la Fuensanta (Districte de l’Olivereta, 46014, València).

50.000 dolars es recaptaren, però molts més diners es varen recaptar a subastes i a ajudes a Múrcia, tambè amb l’ajuda de l’Arquebisbe Olaetxea. En honor a la Virgen de la Fuensanta Murciana, el barri va rebre el nom de la Fuensanta.

A més de Múrcia i Lucrecia Bori, també el Rei d’Arabia Saudí o els Princeps de Mónaco donaren diners per a construir el barri i tots tenen carrers dedicats al barri de la Fuensanta.

A més, aquestes finques, apareixen quasi als mateixos anys que s’inaguren les noves instalacions de l’Hospital General de València i el centre de la Misericòrdia, que encara hui són les dos grans institucions del barri.

El barri de la Fuesanta està situat entre l’Avinguda del Cid, la de Tres Cruces i les antigues víes del tren, hui Avinguda Tres Forques. Està composat de 3500 habitants.

A la Fuensanta hi ha vora un 50% d’atur. Però és un barri amb iniciatives: Mira, per exemple, els curtmetratges de cine fets pels adolescents del barri que pots trobar a internet. Es diuen «Los Nuevos» o «En la Salida nos vemos» o tota l’acció per a integrar la població nouvinguda i l’economato que gestiona el retor Germán Padín o, per exemple, el magnífic projecte de Ràdio i Podcast de l’escola Jesús i Maria, o l’audiovisual A pie de barrio…

Més sorpreses al barri de la Fuensanta. El seu Centre de Salut ha estat pioner a Espanya en molts tipus de tractaments o per exemple tambè pots trobar que el millor bádminton de València està al pavelló de la Fuensanta.

La lluita per un barri més digne i habitable és molt costosa i cansada i ens trobem a un moment d’escasa participació. Les lluites han estat contra l’abandó que ha patit el barri als anys dels robatoris constants i ara amb els desnonaments massius i la crisi de la vivenda que ha afectat especialment a la Fuensanta amb centenars de casos. L’abundant fang que s’acumula als solars del barri, pareix que siga de nou, el fang de la Riuada.

La Fuensanta es mereix un tracte molt més digne per part de la resta de València.

Traca dedicada a la memòria d’Antonio López Ramírez.

Favara

Font d’aigua. Sí, això vol dir Fawwara en àrab. Fawwara és d’on ve la paraula Favara, sí, una de les cèquies més grans de València que dona nom al barri al que hui li tirem la traca: El barri de Favara (Districte de Patraix, 46017, València).

En mig del barri de Favara busqueu el carrer Sant Llatzer. Ahí es recorda on comença el barri. Hi havia un llatzaret, es a dir, un pobre centre, al costat del cementeri per a tractar malalties infeccioses, separades de la ciutat. Aquest llatzaret fou amb el temps l’Hospital Sanjurjo i des del 1989 és l’Hospital Universitari Rector Peset. Per cert, la biografia de Juan Peset és impresionant. El matí del dia que el fusilen, a la presó, encara va tindre forces per a operar a una persona. Però, tornem a Favara. Al segle XX, la diputació va mantindre, per exemple amb els guanys de la Plaça de bous, els serveis bàsics propers a la cèquia de Favara. Parlem d’una vaquería pública, una escola per a infants… Són els terrenys on hui podem anar a l’Institut Juan de Garay, el Colegi Oficial de sordomuts, l’Hospital Pare Jofré o el mateix Hospital Universitari Rector Peset. Benvingudes i benvinguts al barri de Favara.

Al barri viuen 3600 persones i hi ha una taxa d’atur del 44%.

El barri es diu Favara, però es podria dir, el barri de l’Emancipació per que just als anys 20 es va construir un barri popular de casetes adosades, baixes, amb jardinets, per als treballadors de la central Térmica «La Valenciana». Sí. Abans es construien barris obrers dignes a València. Aquest nucli de casetes fantàstiques al mig del barri de Favara s’anomenen «l’emancipació», i estan situades al conegut Camí del cementeri, actual Avinguda Gaspar Aguilar. Tant el barri de l’emancipació, com la central térmica la valenciana es poden vore, encara ara. Però desgraciàdament aquesta central elèctrica s’ha convertit en la Subestació Elèctrica de Patraix. Més de 10 anys de lluita porta el veïnat de Favara per a que es puga traslladar la Subestació que suposa un perill per a la salud del barri. Bé, l’última reforma del Pla General d’Ordenació Urbana No inclou la Subestació, però encara tardarà en traslladar-se més enllà del 2020… Incomprensiblement.

(Música de Los de Marras: No a la subestación)

Incomprensiblement hi ha un cartell al sud del barri de Favara, un cartell enorme que posa «Ací el teu nou institut». El cartell ha fet més de 10 anys i no s’ha menejat una pedra encara. Favara ho te clar. És fàcil: No a la subestació i Sí a l’Insitut.

Però sí a moltes més coses. Sí als camps de voley improvisats de població latina, sí a gaudir de l’art al barri del mestre Martí Forés, sí al teatre de la falla Fray J, sí als magnífics 50 anys de l’Institut Juan de Garay, sí a les activitats molt interessants de la seua Associació de Veïnes i Veïns, sí a tota l’activitat que ha fet el centre autogestionat Pangea, sí a Ca Favara… Sí al barri de Favara.

Beteró

Amb 8000 habitants i un 28% d’atur, al districte dels poblats Marítims, hui tirem la traca al barri de Beteró. Per això començarem parlant d’una persona, Esteban Ballester Royo, alias «Beteró». El que fou mestre d’obres, prestamista i propietari dels terrenys amb les casetes més pobres del marítim.

Una nit de 1936, «algú que li devia diners» va portar a Esteban el «Beteró» a la porta del cemeneteri i el va matar deixant-li el fetge fora.

«Beteró», el nom del barri, és pel malnom d’Esteban Ballester. Alhora Esteban Ballester és tambè un carrer del barri i a més, els carrers del barri porten els noms de tota la seua família: Esteban, Amparo, José Ballester i Manuela Estellés («la beterona»). Tots de casetes baixes que queden al sud del camí del Cabanyal.

I que hi ha al nord del camí del Cabanyal?

Al nord es construiren 1000 habitatges per als afectats de la Riuada del 57, igual que a la Fuensanta, però ací amb el nom de la Verge dels mariners. És el «Grupo de viviendas Virgen del Carmen». Aquestes dos zones són hui el barri de Beteró. Sud i nord del camí que arriba al Cabanyal.

Beteró, quedava aïllat fins als anys 80a per les víes del tren. Per tant ha estat històricament un barri humil. De fet, inclús les voreres del barri arribaren per caritat als anys 50a quan es va fer l’Avinguda de l’Oest, les voreres antigues dels carrers del centre es varen traslladar per a que tingueren unes al barri de Beteró.

Ara, un moment, escolta en el que va escriure Vicente Blasco Ibáñez al diari El Pueblo amb el títol «La revolución de Valencia»: «Hay que derribar casas para abrir nuevas vías; hay que dar al pueblo otra agua; hay que hacer desaparecer los barrios antiguos…». Pareix una premonició del que anava a ser la seua pròpia Avinguda, que sí que va derrivar part de Beteró, sense arribar a afectar, per sort, al barri del Cabanyal.

Però, parlem de l’actualitat. De que te por el veïnat de Beteró? Segons diu la presidenta de l’Associació de Veïnes i Veïns: Tenen por de convertir-se en un Cabanyal 2, es a dir, que si ara, es gentrifica el Cabanyal, la pobresa torne a caure l’altra banda de les antigues víes, al barri de Beteró.

Mira, Beteró és un barri amb moltes sorpreses. Amb campionats internacionals de Hockei, amb uns cracks de Skate i, per cert, no es pergam el fantàstic ninot d’aquest any de la Falla Beteró, dedicat a l’últim Velluter de València.

Esperem que l’atenció de la ciutat no deixe caure un barri resistent com ha demostrat ser Beteró.

Traca dedicada a la memòria d’Antonio Leal Díaz.

Torrefiel

Música: Es imposible, no puede ser. MegaBeat – Fran Lenaers . Juego de Tronos, Colla de dolçaines El Cudol.

Hui tirem la traca a Torrefiel un barri amb 26.000 persones i un 33% d’atur. Districte de Rascanya 46019, València.

Hi ha barris residencials, però Torrefiel és resiliencial. La resiliència és la capacitat per a superar circumstàncies traumàtiques.

Per exemple: El Monestir de Sant Miquel dels Reis, va passar a mans del Compte de Torrefiel, el va vendre, però es va quedar amb les terres del voltant. Anys més tard el Monestir es va convertir en una pressó… Els familiars dels pressos feren cases al costat, per a poder estar aprop de la pressó. Aquestes són les històries de com comença Torrefiel.

Pot ser per eixa força vital primària, pareix que a cada situació negativa, Torrefiel és capaç de traure alguna de positiva. Resiliència.

Per exemple… hi havia uns solars que pareixien destinats per a construir una esgléssia. Que va fer el veïnat de Torrefiel? Va reivindicar que ahí anara el mercat del barri. Aquest any fa 30 anys que la gent compra ahí, al Mercat de Torrefiel.

Per exemple… Es trasllada l’hospital la Fe i per tant es força als malalts de Torrefiel a creuar tota la ciutat per anar a l’Hospital? Què fa el veïnat de Torrefiel? Impulsa i reivindica nous equipaments sanitaris a prop del barri o als terrenys de l’antiga Fe aconseguint compromisos per al futur centre d’especialitats i urgències mèdiques.

Per exemple… Queda abandonada l’Alqueria Falcó a Torrefiel… un dels edificis d’arquitectura tradicional valenciana barroca més grans que tenim. Que fa el veïnat de Torrefiel? Proposar usos i rehabilitacions fins aconseguir que l’Ajuntament destine 900.000 euros pròximanent a la seua rehabilitació.

Per exemple… Hi ha una banda de música de les més antigues de València, la Unió Musical Obrera, «La municipaleta» sense un lloc per a continuar… Què va fer el veïnat de Torrefiel? La va acollir com a la banda del barri. L’ha impulsat i l’ha fet pròpia, amb escola de música, diverses seccions musicals i hui, és la reanomenada Banda de Torrefiel, ja és més que centenària.

Per exemple… Tenen un accident pirotècnic greu a una mascletà al 1998 i on queden ferides 20 persones. Què fa el veïnat de Torrefiel? S’inventa una modalitat amb molt d’èxit actualment: la Globotà.

L’últim exemple: Un camió, que anava de Godella al Port amb pedres, grans cudols, se li va caure un montó de pedres enormes al passar per Torrefiel i ningú les arreplegà. Què va fer el veïnat de Torrefiel? Li va possar el nom de Cudol a la seua falla, la pedra enorme ha estat el seu símbol, inclús al 1975 fou el monument de la falla. Hui La falla el Cudol és una de les que més falleres i fallers te de València. De fet, estem escoltat al grup «El Cudol»

Ja sabeu, resiliència, la capacitat per a superar circumstàncies traumàtiques. Torrefiel no és un barri residencial, és un barri resiliencial. Parlem amb el Hashtag #TracaDeBarris i seguim a la ràdio.

Campanar

Música: Gerointifada (3.0 – Orxata Sound System)

Un camp on anar per a lliurar-se del mal olor de la ciutat. Camp – a – anar. Així va començar el barri al que hui li tirem la traca: Campanar.

Ara que la població de Campanar no són 150 llauradors i llauradores que hi havia al segle XVIII, sino més d’11.000 persones. Amb una taxa d’atur del 22%.

Ara que venen les Festes d’una Verge de Campanar, més que centenària.

Ara que, paradoxa, parlant de festes i falles L’Antiga ha sobreviscut més forta guanyant en la història al Nou campanar.

Ara que sabem que l’autèntic bioparc era l’horta que per a construir el mateix bioparc es varen carregar… es a dir, el Pouet.

Ara que sabem com portaren la droga al Pouet per a especular amb els terrenys que estan prop del Carrefour de Campanar.

Ara que recordem quan Tomas Glick, vingué des de la Universitat de Harvard a admirar les cèquies de Rascanya i Tormos, a valorar el patrimoni amb el que s’estava especulant i construint, fins a amurallar amb torres d’edificis i avingudes a Campanar.

Ara que cal guanyar l’horta i la cultura de la partida de dalt, guanyar la partida de veritat, amb taules per a salvar el poc que queda.

Ara que les espigoladores salven de la pluja d’asfalt les veus de les dones de Campanar, l’horta que no veu paret entre la nit i el dia.

Ara que es vol impulsar i recuperar el nucli històric de Campanar, rehabilitar l’Alqueria del Rei i l’entorn protegit de l’antic camí del Pouet.

Ara que després de 30 anys de fer grans Avingudes, que pareixen autopistes com les del General Avilés, Maestro Rodrigo, Pio XII… ara es vol culminar el projecte dels Veïnat de pacificar el transit dins del barri.

Ara que hi ha projectes a Campanar i amb les alqueries. Projectes socials com el de l’alqueria de Ricós on al 2019 hi haurà el primer centre municipal d’acollida a inmigrants i refugiats.

Ara que encara queda un camp – a – anar.

Hem aprés de les Campaneres i els campaners que «Tindre arrels no limita, no pesa a la vida». Per molts anys, Campanar.

Traca dedicada a la memòria d’Eduard Pérez Lluch.

Sant Isidre

A l’oest el polígon industrial Vara de Quart, a l’Est, el cementeri de València, Al nord el bulevard, solars i una Fàbrica, al sud la V-30, el Plan sur, es a dir, el riu (?) nou, i unes solitàries parades de tren. Hui tirem la traca a un barri amb vora 10.000 persones… al barri de Sant Isidre (Districte de Patraix – 46014 – València). Sant Isidre te una taxa d’atur del 27% i diuen que és un barri dormitori. Sí a Sant Isidre van a dormir tots els autobusos de la EMT que ens transporten cada dia. I pegat al mur del cementeri hi ha, irònicament el parc de la vida… Però ara seriosament…

a Sant Isidre hi ha molta vida i es revindíca la vida, anem per exemple a la setmana cultural de la falla del conegut presentador Vicente Alventosa, Falla Sant Isidre. Aquest any està basada en la salut: Activitats de meditació, relaxació física. Hi ha tambè la Marxa solidària «Caminando contra el Parkinson per el barri» o els actes que es celebren per «l’associació conquistando escalones», o el Maratón per a donar Médula que es fan a Sant Isidre. I la vida tambè és festa a Sant Isidre: Podem trobar el popular concurs d’empanades (amb premi a la millor, la més original i la més sabrosa), tambè a Sant Isidre hi ha actes a la Falla Canupi, com el recent i original concert de Beat Box per Diego Rodríguez (subcampió d’Espanya) però la música del barri està sobretot a l’Agrupació musical Sant Isidre, dirigida recentment per Rafa Lasso. I molta vida com a esport: Al Poliesportiu de Sant Isidre hi ha passió pel futbol sala, Cal dir que La primera volta a peu, tant concorreguda actualment comença a Setembre per Sant Marcel·lí i Sant Isidre. Fixa’t, també Diuen que els fills i filles dels empresaris de Sillicon Valley van a escoles Montessori. Igual que al barri de Sant Isidre, on l’escola Infantil és Montessori. I barrejant escola i esport: La relació entre l’escola del barri de Sant Isidre i l’esport és molt especial. Fan constants conferències d’esportistes com David Casinos o Mónica Merenciano, regularment assisteixen a partits del Llevant o del València Basquet o fent tallers esporàdics com els de la federació de voleybol de la Comunitat Valenciana. El Centre de Juventut tambè te una activitat intensa al barri.

Però tot açò és ben recent… La història de Sant Isidre començà a l’Horta. Sant Isidre per tany històricament a la partida d’horta de Safranar, anomenat així per l’ancestral cultiu del safrà en la zona, segurament emprat també a les fàbriques de seda. Sant Isidre, cada any s’enrama de murtra i canta albaes front a la creu del terme, front a l’esglesia del barri. Com mana la tradició, hi ha cacaos i tramusos. Després, a l’interior de la parròquia es realitza la cantà i la guitarrà al Cristo, acompanyat de Cant d’Estil. Aquesta tradició es celebra al barri de Sant Isidre des de fa més de 350 anys. És la celebració del Crist de la Fe. A Sant isidre resona la seua campana, una relíquia, la més antiga del barri que prove de la alquería de Burguet. Amb 26 centímetres de diàmetre i nou kilos de pes. La campana porta, com a única inscripció el rótul «Any 1767». Ha plogut molt al barri. Hui el grup de Facebook Sant Isidre compta amb vora 1000 persones, això vol dir que hi ha futur. PER MOLTS ANYS MÉS, BARRI DE SANT ISIDRE!

Natzaret

Música: (Tot música de Natzaret, Banda, cor, batucada…) + El sur también existe

Bon dia! Anem als Poblats Marítims, fins a Natzaret i, si arribem, tirarem la traca. Si arribem… per que no és gens fàcil. Pensem, anar en metro: Línea 1,3,4,5,6… ei, i la 2? La 2 precisament, la que falta, és la que es suposa que arribara a Natzaret. Sí, després d’11 anys abandonada diuen que ara hi haurà diners de la Unió Europea, que en un futur… possiblement…

¿I l’estació ferroviaria de Nazaret d’interés patrimonial? Abandonada des de l’any 1983. Sumem la desaparició de la línea 3 d’autobús, substituida per la línea 95. Bé I si anarem caminant a Natzaret? Fixa’t. El pont per a creuar, estava tancat durant mesos i el varen assaltar els veïns i veïnes del Marítim per a obrir-lo definitivament a les persones. Però Felip Bens ens comenta com hui és dantesc l’espectacle en el camí de les Moreres.

Bé. Imaginem que hem arribat a Natzaret. Vegem un barri que als últims 8 anys ha perdut un 15% de població. Ara viuen vora 6000 persones. I ens trobem amb una taxa d’atur del 50%. Natzaret compta, a més, amb una de les xifres més altes d’abandonament educatiu. Hui les tres escoles del barri són CAES, centres de caràcter especial.

Si arribem tambè vorem el Port. El port de València que va furtar la platja a Natzaret al 1986 i és una amenaça encara ara per al barri. Com hauran deduit, la lluita veïnal a Natzaret és dura i incanssable. Visquen els 42 anys de la seua Associació de Veïnes i veïns! Amb victòries per exemple davant de la fàbrica d’oli Moyresa, l’enllumenament o la qualitat dels serveis bàsics.

Recentment han aconseguit un pacte per a fer el parc de la desembocadura del riu, amb les dificultats que ha posat sempre el port, amb una extensió aproximada de 86.000 metres quadrats i la ciutat esportiva del Llevant. A més, enderrocant el mur al voltant d’una antiga fàbrica. Un mur contra el barri. Cal afegir que, Nazaret és el barri que més pateix les inundacions, al 1957, 2004… a més, l’abandonat circuit de Fórmula 1 en 2007, encara afecta més donat que alguns trams ubicats al riu estan a una cota més alta que la de Natzaret.

I enmig d’aquesta situació al barri de Natzaret trobem miracles quotidians: Per exemple el recent campionat d’Espanya de Promeses paralímpiques de natació, uns equips fantàstics de Waterpolo, Festivals internacionals solidaris, i tambè trobem molta música, com la que estem escoltant en forma de banda, coral, batucada… Ganes de fer un barri digne i habitable hi ha. Pot ser el més important és arribar d’una vegada a Natzaret. Ara sí, parlem amb el Hastag #TracaDeBarris i seguim a la ràdio.

Benicalap

Bon dia,

28 de Dessembre de 1882. Passejà per Benicalap… Sissí emperadriu. Que feia l’emperatriu Austrohongaresa Sissí a Benicalap? Hui tirem aquesta traca a Benicalap per a descobrir-ho.

Esta història no seria possible sense que José Ros, un ebanista valencià que va viure al segle XIX, un dia, fent la restauració d’un arcó, trobara una fórmula que canviaria la nostra història, però sobretot la història de Benicalap. La fórmula que José va descobrir era la del «reflexe metàl·lic» dels antics ceramistes àrabs. José, amb aquesta idea, va fundar la Ceramo. I, Fixa’t, sense la fàbriba la Ceramo de Benicalap no seria igual la imatge que tenim de l’Ajuntament, l’Estació del Nord, la Finca Roja, els Jardins de Monforte, el Mercat Central… fins i tot a l’Alhambra de Granada hi ha ceràmica produïda a Benicalap.

Tanta va ser la fama, que el 28 de Dessembre de 1882, segons diuen les cròniques, va arribar a comprar a La Ceramo de Benicalap, la mateixa Sissí emperadriu.

A Benicalap hi ha més de 39.900 persones empadronades, és a dir, a Benicalap hi ha més habitants que a Teruel o que a Soria.

Recordeu a Vicente, el davanter guanyador de títols amb el València? A ell li deien «el punyal de Benicalap». Era un altra época, també per al barri. Hui vegem a Benicalap un dels estadis de futbol més gran del món sense acabar, el Nou Mestalla.

Aquesta imatge de desolació és simptomàtica de com està també el barri. Amb un 30% d’atur, un urbanisme abandonat i la pujada dels robatoris i la conflictivitat social. Hui, Benicalap és, sens dubte, una de les víctimes més dures i invisibles de la crisi. Com deia al diari Levante Lluís Miralles el president de Casa Caritat, també a Benicalap: A la pobressa «primer s’incorporaren els xiquets, després les dones; ara el problema és que les persones estan en exclusió social molt més temps».

Benicalap és tambè lluita i resistència. Així és el «Rock de Benicalap». Transfer , A pico y pala, Arzua 25, Desera, Los de Marras… i açò és Termofrígidus al disc «A media hora del centro», cançons mítiques a Benikalap.

Ens quedem escoltant Koliko en «Cosas que hacer en Benikalap cuando estás muerto», esperant que la ciutat mire la urgència i l’exemple de Benicalap. Ara parlem amb el hashtag #TracaDebarris i seguim a la ràdio.

https://kolico.bandcamp.com/album/cosas-que-hacer-en-benikalap

Nou Moles

Bon dia, abans de parlar, voldría dir unes paraules:

Hui la Tia Enriqueta no va per Favareta, anirà per l’Olivereta, districte de València on hui tirem la #Traca al barri de Nou moles. Aixina que anem a contar les 9 rodes del molí:

1.- (que no pare ninguno)

Si esteu entre l’Avinguda del CID, la de Pérez Galdós, al carrer Brasil o plaça de Roma esteu al barri de Nou Moles.

2.- (nos movemos los dos)

Més de 25.ooo persones estan empadronades al barri. Això vol dir que a Nou Moles hi ha més gent que en Paiporta, o més del doble que a Picanya.

3.- (lo mismo pero al revés)

Malauradament la taxa d’atur del barri supera ja el 30%

4.- (me voy a la parra un rato)

És conegut per l’antiga pressó model de dones i pel centre administratiu 9 d’Octubre.

5.- (bailo y brinco)

A Nou Moles, l’alqueria de Julia, contindrà la nova seu de la Federació de Societats Musicals Valencianes. A més, fa poc, al barri s’ha obert una nova seu de la Universitat Popular.

6.- (no me veis)

Però el poliesportiu de Nou Moles no es veu per cap banda, ja costa acabar les obres més de 3 anys.

7.- (que nadie se siente)

I continua la polèmica al barri sobre la decissió de l’Ajuntament de retirar la passarela de peatons per a creuar l’Avinguda del Cid.

8.- (me voy de vareta)

¿Saps que dins de L’olivereta està Nou Moles i que dins del barri de Nou Moles hi ha un altre barri? Un dels barris industrials més bonics de València, el barri de l’Agulla.

9.- (Esto se mueve)

I, per cert, el nom de Nou Moles és en memòria del molí valencià més gran de l’Horta, amb nou moles. Un incendi provocat per la subestació elèctrica al 1929 el va cremar i només queda el nom.

i ara… el Masclet de la traca:

Un de cada 4 habitants del barri ha nascut fora de l’Estat Espanyol.

El Centre Espanyol D’Ajuda al Refiguiat està situat a Nou Moles i és un actor més del barri. Cal dir que per fer tallers i classes d’idiomes, que es fa de manera periòdica al Centre, no hi han suficients instal·lacions públiques.

A Nou Moles cada any es fa una trobada intercultural impulsada per l’Associació cultural candombe, del barri. Des d’aci es sumem a dir ben clar: «obrim les fronteres».

Ara sí, parlem amb el Hashtag #TracaDeBarris i seguim a la ràdio.

La Creu Coberta

Bon dia! Abans de parlar, voldria dir unes paraules:

5 de Novembre de 2011 feia fred, era de nit i va arribar amb ganes de molta festa Paris Hilton. Segur que ningú li va dir on estava. Però ¿on va eixir de festa la megarica?

Hui la traca serà al barri on Paris Hilton va eixir de festa…

al barri de la Creu Coberta (Districte de Jesús, 46017, València).

Al barri de la Creu Coberta són 6000 habitants, malauradament 1000 están a l’atur o són treballadors no qualificats, es a dir, un de cada 6. Vivendes dels anys 80a, i més de 150 comerços amb un 50% de la població nascuda fora de la ciutat de València.

Però si Paris Hilton haguera anat a La Creu Coberta amb la llum del dia, que haguera vist? Algú diria que fàbriques abandonades. Sí. Però també uns graffitis brutals, dels millors de València sense dubte, la majoria de Duke103 o de Miedo12.

I, a banda de falles festeres i banda de música, pots trobar a veïns com Juan Pechuán, un músic de la Creu Coberta, que ha sigut oboista de la Filarmónica de Berlín.

La notícia del Levante que més recordareu sobre la Creu Coberta, segurament serán els Botellons. Fins i tot Paris Hilton segur que faria també un poc de Botellón… El soroll, els veïns… la nit. El de sempre.

Però ací preparats, que ve el masclet de la traca: La meitat de terreny del barri de La Creu Coberta és un solar. Heu escoltat bé. La meitat del barri: Un solar. Un solar de fa més de 30 anys. L’antic parc d’Artilleria, del Ministeri de Defensa. Una vegada més, un tracte injust del Govern Central al nostre dia a dia.

Es veu que la cosa es recuperarà per parts: L’escola Ángel de la Guarda primer, edificacions, els terrenys de Sepes… Però pinta que va per a llarg…

Al voltant de la meitat del terreny del barri es un solar de l’antic Parc d’Artilleria.

Segurament Paris Hilton no recorde molt aquella nit, però els veïns i veïnes de la Creu Coberta sí que mereixen molt més que un solar en la porta de sa casa.

Ara sí, parlem amb el Hashtag #TracaDeBarris i seguim a la ràdio.

http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/11/urbanizacion-viejo-cuartel-ingenieros-comenzar/1565142.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/11/02/valencia/1320231821.html

http://val.levante-emv.com/multimedia/videos/sucesos/2017-11-01-131698-pelea-puertas-discoteca-cruz-cubierta-noche-halloween.html

http://www.levante-emv.com/valencia/2012/08/20/exigen-cancha-creu-coberta-sustituir-pidieron-quitar/929521.html

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/08/20/consell-viera-casa-potenciaria-musicos-valencianos/732229.html

Haz clic para acceder a Distrito_09_Barrio_3.pdf