La Torre

La Torre no és del tot ni un barri de València, ni un poble, ni una típica pedania, ni una vega… És tot i no ho és. Hi ha qui pensa que La Torre és Sociopolis, però no, això és Faitanar. Hi ha qui pensa que la Torre és La ciudad del Aprendiz, i tampoc, això és Camí Real… Per això tractarem de vore allò que sí és la Torre, un lloc fascinant de València. Un lloc tradicional, com narra al seu llibre José Gonzalbo i un lloc modern pel qual treballa la seua alcaldessa Lucia Beamud. Per damunt de tot, la Torre és un lloc estimat.

Però anem diréctament a l’inici, a la Torre de la Torre, la Torre que li dona nom. Des del 1300, a la Via Agusta romana i després camí real de Madrid, hi ha una torreta de tres altures, com un lloc de vigilància contra els pirates… Però si no hi ha aigua diràs! Però és que abans l’albufera era més gran i quasi arrivaba fins ahí… i amb l’aigua arrivaven els pirates. Però clar, després aquesta torre va resistir el temps siguent moltes coses, un matadero, la casa del metge i del farmacèutic, una perruqueria… i hui també son cases particulars i una terrassa privada chill-out.

El barri de la Torre te aquest Camí Real de Madrid, el que més endavant és el carrer Sant Vicent, on fa ja més de quaranta anys que no passa el Tranvia. El tranvia del que ha escrit el premiat escriptor Joan Francesc Mira, que va nàixer a La Torre i conta com era el barri al seu llibre “El Tranvia Groc”, el tranvia que unia l’horta més tradicional, amb la ciutat: L’horta del Guitarra, de l’Alqueria d’Alba, de Rocatí, d’Aiguamolls i moltes més i també del L’Alqueria de Pala.

L’Alqueria de Pala es va convertir en el Molí de Pala, fàbrica de farina i fàbrica d’arrós i fou el fruit d’una història increible: Al barri de la Torre, a principis del Segle XX, el Molí de la Pala es va convertir en una fàbrica de pintes, de peines, amb més de 100 treballadors. Peines de asta de toro importades des d’Argentina. D’aquesta fàbrica varen eixir moltes fabriquetes que inundaren durant el segle XX el barri de la Torre… pot ser seria amb tant de peine, el barri millor pentinat de València.

Però ai! el Segle XX i ai el seu Plan Sur, quin mal va fer a la Torre! A més de separar brutalment la ciutat, va fer desapareixer l’Alqueria del Sucrer, que feia unes magnífiques festes valencianes i també un antic suposat hospital de l’edat mitjana… tot això oblidat per sempre amb una infraestructura que va permetre que el riu Turia del nord siga un jardí enorme, però que el sud de València estiga trencat des dels anys seixanta, sense cap compensació possible. Fruit d’això encara la vivenda està degradada, hi han pisos ocupats, el preu està baixant més que a la resta de la ciutat i hi ha molts solars…

Però la cultura resisteix a l’altra banda del pont, amb l’Associació Musical de La Torre, la banda, l’escola Padre Manjón, les dos falles, la coral santa cecília, el gran croissant de mantequilla al forn de la Torre, les festes de Juliol, la Parròquia Nuestra Senyora de Gràcia, les activitats fantàstiques de la seua biblioteca, la tenda de Kiet Surf, o les carreres populars solidàries i tot això, a més de l’afició històrica pel seu club de fútbol, el gran Discóbolo de la Torre i les mil i una coses que encara ens queden per contar de l’altra banda del pont, al barri de la Torre.

Autor: tracadebarris

Espai del programa "Primera Página" de 8:00 a 9:00 del matí a la 97.7 (València). L'espai apareix els dimarts.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s