El seu nom és José Giner Olmos, però tot el mon li diu Pepe Alabau, per que viu en el carrer Alabau i per que allí tot el mon, també els seus pares es diuen Alabau. Este és un lloc apartat de la ciutat, marginat, pedani, fet a pedassos i de sentiment tranquil, era un lloc privilegiat, sí, “era”. Ara no, ara és diferent. És el Forn d’Alcedo.
Fa 60 anys, José Giner Olmos, Pepe, anava al mercat d’Abastos de València en el seu carro a vendre els productes de l’horta que replegaba i anava amb orgull des d’un lloc gran, amb moltes alqueríes, un lloc que es diu i es deia el Horno de Alcedo, una pedania gran que arrivaba fins al que hui és la nova Fe i anava per camins d’horta a vendre uns productes que, segons ell, sempre han estat mal pagats. El Forn d’Alcedo, que es eixe forn de pasta del segle dihuit al sud de valència, va canviar el nom a tot un poblet, una pedania, que es coneixia com Benimassot.
El seu nom és José Giner Olmos, però tot el mon li diu Pepe Alabau. Pepe va vore dos osties arquitectòniques que ha rebut El Forn d’Alcedo. La Pista de Silla, un mur brutal que els separa de Castellar, de Pinedo, del Saler i de les demés pedanies de l’Albufera. Inclús un xiquet va morir creuant-la anant a classe. I es va fer un tunel ridicul per a passar-la per baix, que és obscur, menut i gris. I l’altra barbaritat que te el Forn d’Alcedo i que el separa de tota la ciutat és la V-30, el Plan sur, el nou riu del Túria. També fa poc un jove, pintant graffitis a les pareds de la V-30, va creuar i es va deixar la vida, a l’altura del Forn d’Alcedo.
Jose Luís, que viu a la plaça recorda les tradicions, algunes alqueries, inclús reconvertida alguna per als turistes, recorda una processó el 28 de Juliol i una esglesia al Santísism Crist de l’Agonia, un casinet amb poca activitat però bons esmorçars i el forn original d’Alcedo, que no se sap si era l’herència de l’original Forn, on Pepe va a comprar el pa i recorre el carrer Alabau, que des dels anys 60a te ademés unes 300 vivendes fetes per als treballadors de la Renfe i ha passat per davant del centre de salud, la universitat popular i l’Ajuntament, que és el mateix edifici, al costat de la parada de l’autobús. Passa per davant del centre de gent major, que era l’escola fins a que la gent lluitant va conseguir que es construira l’escola del Horno de Alcedo, i continua caminant Pepe pel carrer que passa prop de la falla. Continua caminant per qué la vida continua.
Pepe va deixar de treballar en l’horta als anys 70a i va començar a treballar en Flexiplast i recorda totes les industries que han anat al Forn d’Alcedo: Magatzems de maquines de joc, de frigorífics, de cotxes, de productes industrials… Al voltant del peculiar carrer Karl Marx, que com recorda el gran Carlos Aimeur, és una avinguda del Forn d’Alcedo que se li va possar el nom en 1984, un any després de que es celebrara el centenari de la seua mort del pensador Alemany. Alcedo, el forner, El crist de l’Agonia i Karl Marx, son personatges que estan allà, a l’altra banda de la V-30, amb tranquilitat i van acompanyant la vida de Pepe Alabau, un lloc marcat per un poble tradicional de l’horta, amb molta vivenda de la Renfe per a treballadors ferroviaris i amb un polígon industrial. Pepe ara sí arriba amb més de 70 anys, a sa casa, a cuidar l’horta que li queda, amb una cara de resistència, tranquilitat i felicitat, malgrat tot, al Forn d’Alcedo, la vida continua.
#TracadeBarris 