El dia del llibre també és un bon dia per parlar de llibres sobre barris de València. No penses que són pocs, són moltíssims els llibres fets sobre els nostres barris. Per això, a banda de viurel’s i passejar-los, els barris també es poden llegir. Anem a recomanar alguns llibres. Si llegim sobre València, és evident que hem de començar pel clàssic de Manuel Sanchis Guarner, el llibre anomenat “La ciudad de València”, fa poc s’ha reeditat per IRTA. És el llibre més famós sobre la història de la nostra ciutat i va, des de la València Romana, fins al segle XX. Però al mateix temps, és un llibre que parla molt del centre de la ciutat i poc de la resta de València.
Per això ens calen molts més llibres per a entendre la nostra ciutat a dia de hui. Per exemple: d’ací poc anunciem que s’editarà un llibre fet per José Navarro sobre el barri de la Creu Coberta, un llibre amb moltes sorpreses sobre la història d’un barri que fou popular a principis del segle XX, però que actualment no te res a vore en com era la Creu Coberta fa només 50 anys.
Al costat del barri de La Creu Coberta està el barri de Sant Marcel·lí. Per a celebrar els 50 anys del barri, Àngel Vidal va escriure un magnífic llibre per a reflexar els primers 25 anys del barri de Sant Marcel·lí. Un llibre amb fotografies entranyables d’unes vivendes humils, amb les històries del primer veïnat del barri, quan estaven aïllats de la resta de la ciutat. El llibre es diu “Sant Marcel·lí: de huerta a ciudad”, escrit per Ángel Vidal Tornero. Però Sant Marcel·lí a partir de l’any 1975 es va convertir en un barri molt lluitador que va anar millorant la seua qualitat de vida i va començar un periode que ens porta fins al barri magnífic que és ara. Tot això va quedar escrit a un altre llibre editat al 2017 que es diu: “El barri que vam imaginar: Cartografia de la lluita veïnal a Sant Marcel·lí, on Yaiza, Aida i Tono Vizcaino, en companyia de molta més gent, escrigueren per a que es puga passejar Sant Marcel·lí amb un altra mirada, un barri tan sorprenent com desconegut de València.
Hi ha molts més llibres sobre barris, per exemple, un llibre enorme és el que va fer Ignasi Mangue sobre Marxalenes: “De alquería islàmica a barrio de la ciudad”. És com una enciclopèdia de la història del que ara és el barri de Marxalenes i que te la peculiaritat de contar l’altra ciutat, la València oblidada, es a dir, la que està a l’altra banda del riu.
També voldria recomanar un llibre molt emocionant sobre el barri de Campanar, un llibre homenatge a Eduard Pérez Lluch, que és un homenatge també als barris que forern horta i sèquies i que ara són finques enormes, es diu “quan la ciutat aplega a l’horta”.
Hi ha llibres més tècnics, com el llibre que es va fer a Patraix “de poble a barri”, on podem descobrir la fundació de la Federació Anarquista Ibérica o els discursos de Blasco Ibanyez a la plaça de Patraix.
Cada llibre sobre un barri és diferent, hi ha llibres més personals com el que va escriure Jose Francisco Ballester al barri d’Orriols, “su historia y su gente” que parla amb una mirada més religiosa o per exemple, hi ha també el llibre dedicat al barri de Torre, amb un repàs per els personatges més peculiars, es diu “Caminando por la Vega de la Torre” de Jose Gonzalbo.
Podriem seguir amb altres llibres com “Paseando por vías y caminos”, dedicat a Russafa o el llibre sobre Pinedo “més de cent anys d’història”, però acabem amb un llibre de cuina i barri, el llibre “La cuina del Cabanyal” de Marisa Villalba i Felip Bens, un llibre per a llegir, passejar i menjar. Bon profit i bona lectura de barris!
#TracadeBarris 