Camí Real

És important la identitat d’un barri? Les identitats fortes utilitzen el verb “ser”: Diguem sóc de València, sóc de Benimaclet o sóc de Campanar, però hi ha altres identitats que són barrejes, més difuses, més marginals… Pot ser en aquestos casos acabem diguent, jo sóc de barri. I punt. Així és el barri del que parlem hui, un barri que no és ni La Torre, ni Sant Marcel·lí, ni Sant Isidre, hui parlem d’un barri del sud, amb gent de barri, al districte de Jesús, hui parlem del barri de Camí Real.

Camí Real és un barri fet a pedaços, composat de minibarris, juntats en un una barreja extranya, allò que diríem: Terra de ningú.

Hi ha diverses Associacions de Veïns com la de Sant Vicent, la de Camí Real (que està fora del barri) o la de Sant Marcel·lí, que d’una forma tangencial denúncien la ultradegradació del barri de camí real, parlem de carrers pràcticament sense asfaltar, que acaven en la vía del tren, amb finques de principis de segle, destroçades, sense pràcticament res, només deixalles. Parlem de tot el que és la vora est del carrer Sant Vicent. Un dels llocs més rebentats de la ciutat de València. 

Sí, per ací passava, encara que parega mentira, el Camí Real, ei! no Reial, és a dir, no un camí dels Reis, sinó com diu Alcover Moll, un camí que posa en comunicació les poblacions principals. En este cas, València i Madrid, passant per Almansa, aprofitant la Vía Augusta. 

Camí Real te dos ferides urbanístiques molt grans. La primera és la V-30, el Plan Sur, es a dir, el riu nou que el separa del barri de La Torre. I per l’altra banda la vía del tren, ara de l’Ave soterrat, gràcies a la lluita veïnal, però que ha generat un desert de terra abandonada, propietat d’ADIF, que dona molts problemes quan fa vent o quan plou i que fa que siga una aventura costosa creuar per anar a Sant Marcel·lí. 

Avisem que dins dels límits del barri de Camí Real també està el parc de la Rambleta i el cementeri Municipal de València. Però parlarem en un altra ocasió, per que en este cas literalment és l’altre barri.

Camí Real te uns grans protagonistes, que són els 3 centres educatius: , l’Institut Joanot Martorell i el Centre d’Educació Especial professor Sebastian Burgos i sobretot un dels centres de Formació Professional més importants de València: La ciutat de l’aprenent, amb formació en Fusta, electricitat, automoció, sanitat, Hosteleria, arts gràfiques i un llarg etcetera. De fet, un dels problemes afegits que hi ha al barri és la sobrepoblació i l’aparcament que hi ha durant els dies laborables, donat l’alta massificació dels dos centres educatius.

Recordeu el que hem dit al principi, Camí Real és un barri fet de minibarris, bé, de l’any 1978 són els edificis Europa, unes VPO molt dignes, amb pati interior i comerços i a l’altra banda de la carretera tenim un altre model de vida, més aïllat, amb gimnàs i piscina privada, amb unes altes hipoteques d’unes vivendes de cara a l’autopista. Parlem “complexe residencial de Valturia”. Contradiccions, mancances i orgull. Tot això és un mateix barri, el barri de Camí Real.

Autor: tracadebarris

Espai del programa "Primera Página" de 8:00 a 9:00 del matí a la 97.7 (València). L'espai apareix els dimarts.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s