Penya-Roja

Estem al districte de Camins al Grau, a un barri al marge nord del Riu Túria, a meitat camí entre la ciutat i el mar. Aquesta zona era la partida de l’horta de Penya Roja. Per això mateix hi ha una xicoteta hermita des del segle XIX que es diu Penya Roja, que hui està dins de l’escola Ave Maria. Imaginem la zona: el riu Túria ja abandona la ciutat antiga i va cap al mar, unes terres per a les indústries, com la fàbrica de paper layana, que aprofitaven aquest espai, pràcticament deshabitat durant molts segles, només amb les cases humils del carrer Asturies, just quan es començava a dibuixar el carrer d’Eduard Boscà, en l’inici del que fou el semàfor d’Europa… Un lloc que va ser testimoni de les primeres fotografíes que es feren a València…

Tot era relativament normal en aquest barri. Però anem directament al 1990… una escultura infantil gegant va apareixer al jardí del Túria. Fou treballada per alguns polítics avispats. Colocant aquest monument per a jugar els infants, es varen adelantar sense voler, al que és el símbol de sobredimensió, de grandària i d’enormitat que va continuar premonitòriament al barri: El Gulliver. I a partir d’ahí va vindre al barri una transformació absoluta:

Alguns li han dit globalització, altres neoliberalisme o simplement “Es el mercado amigo”…

A Penya Roja hui pràcticament no hi han edificis normals o cases, sinó Torres. De fet la Torre de França és el segon edifici més alt de València amb 33 pisos i només dos metres menor que l’Hotel Hilton, que està a l’Avinguda de les Corts Valencianes. Estes podríen ser els dos grans simbols del final del mileni. Dos grans torres, enormes, rodejades d’altres torres i megaedificis.

A Penya Roja hi ha Franquícies per totes bandes… i també hi ha gastroclubs, cerealHouses, centros de entrenamiento personal, centres d’implantologia dental, hamburgueses gourmet, headquarters, surf stages, spas, Love Coachers i centres de “Integral Security”. 

Però sobretot a Penya Roja hi ha restaurants i hotels, el Barceló, el A.C., el Rei Don Jaime… i també molt bons restaurants, començant per l’arroceria Boscà 29, el restaurant la Mar, el racó del senyoret o la pequeña pulpería. Al barri de Penya Roja, també va arribar la crisi, deixant alguns baixos buits, i també l’escola 103 en barracons i ara en construcció, recordant que encara queden institucions públiques al barri com el laboratori municipal, el Poliesportiu Samaranch, hereu d’una fàbrica química o el Conservatori José Iturbi…

Pot ser tingues raó si penses que tot allò és el “no-barri”.  Pot ser conegues tot alló com “Avenida de Francia”, la zona del Aqua o allà on està el “parotet”… De fet, L’associació de Veïns d’allà es diu, “Pau-Alameda-Avenida de Francia… Estem parlant, des del carrer d’Eduard Boscà, on està la discoteca Le Premier, fins al final de l’Albereda, on està la via del tren, passant per l’avinguda de Balears, l’Alameda, l’Avinguda de França…  entre tu i  jo, recorda que això és un barri de 12.000 persones, que es diu Penya Roja.   

Autor: tracadebarris

Espai del programa "Primera Página" de 8:00 a 9:00 del matí a la 97.7 (València). L'espai apareix els dimarts.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s