Hi ha persones que escoltant només unes notes de piano, ja saben el que segueix. Els constructors valencians al 1995, varen vore els camps del Pouet… per a entendren’s, de Nuevo Centro a Mislata, tot ple de canyes i horta i ells ja sabíen perfectament el que allí anava a passar.
Anem a parlar del barri que, pràcticament va nàixer a final dels anys 90a, al costat de Campanar, el barri de Sant Pau.
16.000 persones viuen a un barri amb grans finques, quasi totes noves, amb piscina interior, gimnàs, pista de tenis i jardí ben cuidat… Sant Pau representa molt bé un model que va governar els anys 90a i primera década dels 2000 tota València, pero que a este barri aconseguí la versió més pura. Alló que fou “Nou Campanar”.
Anem per parts:
El barri de Sant Pau està dedicat en gran part a la medecina: La quantitat de clíniques médiques privades, estan per tot el barri, de l’IVI, l’Insitut Valencià del Peu, Centre d’Histología, clíniques dentals… l’Hospital Arnau de Vilanova i l’Hospital 9 d’Octubre… l’especialització médica i un creixement de la medicina privada s’ha estés per tot el barri, Sant Pau és un barri amb bata i camisa blanca.
Sant Pau també és un barri de jardins. Per a conectar la via verda del riu Túria cap a Riba-Roja o per a continuar cap a la ciutat, al barri de Sant Pau està el Parc de Capçalera, que va apareixer al mateix temps que creixia el barri, amb grans extensions obertes, un llac interior, en definitiva, un espai verd funcional per ser bosc mediterrani, com el coetani parc de la Rambleta. Espai recurrent de presentacions, de mítins, de festes… rere fons obert on corren els gosos i fan pícnics les famílies.
Per l’altra banda del barri de Sant Pau tenim un altre jardí, el Jardí de Polífilo més poétic, com el jardí de les hespérides… i de colofó tenim el Bioparc. El gran zoológic que manté grans animals salvatges a l’horta mediterrànea de la partida de dalt. A més, si no tenim prou, ara es pot visitar una exposició itinerant de dinosaures.
I a tot açò, a correr. A correr molt. El barri de Sant Pau ha embogit amb les sabatilles esportives i les malles: tutriatlón, crosfit valencia, fitlosophy, sprinter, corremon run, urban running…
L’anterior barri, del que encara queden alguns carrers, deu de vore extrany, tanta obsesió médica, runner, romàntica dels jardins i també dels grans pianos Clemente. Abans, eren simplement, uns carrers normals al costat del riu, al final de València, amb la gran, normal i quotidiana ventaja d’anar a menjar-se la mona de pascua al costat de casa.
#TracadeBarris 