Patraix

Patraix. Aigua. Ha plogut molt, dos mil·lenis, des de que sabem que viu gent a Patraix. Sabem que l’aigua de la sèquia de Favara, que funda un barri, que el creua, hui soterrada, li ha donat regadiu a un barri, que fou poble, que fou quartell, que fou terreny on la majoria de la població, era llauradora. Costa imaginar que l’actual barri de vora 25.000 persones, fou no fa molt una vila de 400 habitants, on la majoria d’ells vivien a l’actual plaça de Patraix, anterior Plaça Major i també plaça de la Constitució. Aigua. Al centre de la plaça Patraix hi ha, com a la majoria dels pobles, un pou, amb aigua per a beure. Aquest pou es va convertir en una font, reivindicada per l’associació de veïns, no sols per a recordar l’antic pou, si no per a donar aigua potable als veïns, on costa en algun cas, que arribe l’aigua en bones condicions.

Patraix. Pedra. Patraix és la derivació del nom “Petrarios”, que vol dir, pedreguer. Pedres antigues tenim moltes de Patraix, però no a Patraix. Les dues làpides romanes que s’han trobat al barri, estan al museu Sant Pius cinqué. El desig de l’associació de veïns és crear a l’alqueria del Marques d’Elx, un centre de recuperació de la història de Patraix i que tornen les pedres, les làpides romanes i la ceràmica islàmica que s’ha trobat a Patraix, que es coneguen les escultures de l’alqueria de Pontons, ara a la Glorieta, o destacar l’única escultura netament feminista que tenim a València, que està a Patraix, al parc d’Enrique Granados. Plaques arreu de Patraix expliquen la seua història. Pedres.

Patraix. Fusta. Un dia, la fusta que feia de pilar a una casa que dona al carrer Alcudia a Patraix, es va trencar i al caure varen eixir moltes pilotes de baqueta, donant testimoni de que també a Patraix hi havia pilota valenciana. Però la fusta a Patraix és la seua indústria, fins a ben entrat el segle XX. Mariano Garcia, Vilarrasa, Pepe Martínez, Franco Tormo… són indústries del moble, que  es nodrien de fusta provinent, en alguns casos, de selves africanes. Cal dir però, que la gran indústria de Patraix, la més moderna per al seu temps, la que més ha marcat al barri ha estat la fàbrica de seda, la batifora. 

Patraix. Foc. Per assediar amb canons València, els francesos varen estar a Patraix. També el Palleter, que amb els seus discursos va incendiar als comerciants per a la defensa de la ciutat, també es va amagar a casa de la seua amada de Patraix, també Blasco Ibanyez, incendiava a les masses des de la seu del partit Blasquista front a l’esglesia de Patraix, actual casa d’Uruguai i bar Patraix. La idea més incendiària de Patraix la va tindre Aurora López al Juny de 1928. Va convocar a la seua alqueria de l’actual carrer Bautista Corachan, una assamblea, on va asistir gent de tota la Peninsula Ibérica i de la resta d’Europa. Al Juny de 1928, a Patraix, Aurora López va celebrar la fundació de la FAI, la Federació Anarquista Ibérica, que tant relevant seria a la guerra civil.

Patraix. Aire. Patraix ara, està per a prendre l’aire, amb totes les peatonalitzacions fetes i encara per fer, l’aire de les seues Festes de la primera setmana d’Octubre. Patraix viu nous aires, uns àires que venen d’un canvi a la ciutat. De Patraix és l’alcalde Joan Ribó, a Patraix ha començat a mirar la ciutat, esperant respostes. Patraix, d’on ve l’aigua, la pedra, la fusta, el foc i l’aire.

Autor: tracadebarris

Espai del programa "Primera Página" de 8:00 a 9:00 del matí a la 97.7 (València). L'espai apareix els dimarts.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s