Hi ha el camp de l’Algirós, el camí d’Algirós, el braç de la sèquia de Mestalla, que diguem Algirós i el Districte d’Algirós. Dins del districte d’Algirós hi ha 5 barris. Hui coneguem el barri de l’Amistat.
Situem-se. El barri de l’Amistat te forma de quadrat i el marquen 4 avingudes molt conegudes: Al nord Blasco Ibanyez. Al sud Justo i Pastor, a l’est Manuel Candela i a l’oest Cardenal Benlloch.
Curiositats. Dels més de 7000 habitants que hi ha al barri de»L’Amistat» hi ha més gent major de 80 anys, que menors de 10 anys. Hui, al barri hi ha més d’un 20% de població nascuda fora de la Unió Europea. El major nombre d’estos habitants són asiàtics, per això vegem una gran quantitat de comerços xinesos, sobretot a l’Avinguda de Cardenal Benlloch.
L’amistat és el barri on te la seu el colectiu de lesbianes, gais, transexuals i bisexuals, Lambda València. El barri on hi ha també l’homenatge al polític socialdemócrata «Olof Palme», és, a més un barri de falles i de moros i cristians, barri de parròquia cristiana i de centre cultural islàmic, de la tradicional pastisseria Galdón o del modern bar d’esports Meltdown… L’Amistat, com el seu nom indica, ens convida a estimar la diversitat. Una diversitat que algú va voler trencar sense èxit carregant-se el ninot de la falla del barri on dos xics que es besaven.
Però la diversitat de cultures de tot el món, on més es nota al barri de l’Amistat és als restaurants, forns i bars. Amb molta qualitat, sense eixir del barri pots tastar menjar de Grècia, d’Egipte, d’Irlanda, de Brasil, d’Itàlia, … I també, com diria Begoña Rodrigo i Marta Hortelano, si vols tastar el sabor de l’elegància, has d’anar a La Salita, a per un dels seus menús degustació. Alta cuina al barri de l’Amistat.
I per què es diu barri de l’Amistat? L’amistat fou una cooperativa de vivendes que al 1928 montaren els ferroviaris de la desapareguda estació d’Aragó, per a viure junts i a prop del treball. D’aquesta cooperativa només queden ara 3 casetes i alguns noms de carrer. Això dels noms te gràcia, per què, com bona part dels ferroviaris eren del nord d’Espanya, demanaren a l’Ajuntament al 1955 que, en record de la cultura dels seus pobles d’orige, dos carrers del barri portaren el nom de gent important del nord i es varen posar els noms als carrers, de Campoamor i de l’escriptora Concha Espina.
Hui a un extrem del barri de l’Amistat tenim l’anomenat «Barri de Sant Pelegrín», un conjunt de vivendes populars, i també a l’altra banda del barri hi ha un altre grup finques conegudes amb el nom de «El Corralón».
A València, hi ha molts grups de vivendes populars distribuides per tota la ciutat, construïdes, per exemple, amb motiu de la riuada del 57. Aquestes finques mantenen la identitat per damunt dels seus propis barris, a voltes amb imatges o amb música pròpia, com és el cas del Corralón o, altrament dit, la Yecla, ací,al mateix barri de contrastos, el barri de l’Amistat.
(música de Aloy: El Corralón… Calle Yecla, pisando Justo y Pastor, barrio conocido, el Corralón…)