Malva-rosa

Al 1848, per a cuidar el jardí botànic de València va vindre un biòleg francés , Felix Robillard. Com era molt inquiet, va voler crear una empresa de perfums, per a la qual necessitava plantar geranis en abundància. Felix Robillard per a la seua empresa de perfums, va plantar a la vora del mar, una planta, la malva-rosa.

Per Malva-rosa a València entenem hui, una platja i un barri.

La platja de la Malva-rosa és la que tenia a la vora Blasco Ibáñez a sa casa, és a la que arrivava el tranvia, la platja de fa un segle, més curta que ara, és la que va vore com Pepica repartia els bocates als mariners, després va fer una caseta i la seua família ha continuat fins arribar a ser el gran restaurant que te hui València per a fer-se una paella. La platja és també la que busquen els hospitals, per a tindre prop el mar, que sempre és salut. La platja de la Malva-rosa és on estava el balneari de Les Arenes, on encara recordem antigues piscines i on hui hi ha un gran Hotel. La Malva-rosa és on es fan mascletaes sicilianes, de nit i on la festa que va fer A.C.T.V. ha deixat pas a les discoteques que hi han ara vora mar. Vora mar hi ha un passeig marítim, un recorregut, dels més estimats de la ciutat, que va ser inagurat al 1993.

La malva-rosa, està pintada per Sorolla amb quadres de platja com “trista herència”, on la pintura desprén humanitat i sensillesa. La platja de la malva és llum, passeig, menjar, salut, festa, foc i mar.

Però Malvarrosa, a banda de ser una platja, també és un barri obrer de València. Ho és desde que els treballadors dels astillers, de la Unión Naval de Levante, anaren a viure allí, així com els treballadors de la indústria paperera, que vivien a les anomenades cases de la paperera, una indústria   que estava on està la Patacona, una industria, que feia una espuma extranya molt gran que arrivaba fins a la platja i amb la qual jugaven els infants.

Després de la riuada varen apareixer les casetes roses, unes vivendes per a acollir als damnificats del desastre de 1957. Entre elles trobem per exemple, la història d’Antonio, que treballava replegant ferralla i que va ser desnonat i va viure amb la seua família a una tenda de campanya.

Els principis dels anys 90a varen ser molt durs a la Malvarosa. Malva-Droga, No! Cridava el veïnat, que fins i tot organitzaven patrulles per a protegir els comerços i vivendes dels atracaments dels afectats per la droga.

El barri de la Malva-rosa és resistència. Així ho demostra l’activitat parroquial de Julio Ciges, que fa els diumentge una de les poques mises que es poden escoltar en valencià a València. També Radio Malva, amb programació pròpia, fresca i amb moltes hores de qualitat. Així ho demostren els Amics de la Malva, que guanyen batalles, com ara, contra l’amiant, que fan mercats alternatius i que reivindiquen amb passió un espai cultural i biblioteca al barri de la Malvarrosa, que junt a l’activitat de les falles, equips de fútbol, escoles, Institut Geriàtric, Hospitals i l’Institut Isabel de Villena, són les proves de que res està perdut i que queda molt per fer. Endavant Malva-rosa!

 

Autor: tracadebarris

Espai del programa "Primera Página" de 8:00 a 9:00 del matí a la 97.7 (València). L'espai apareix els dimarts.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s