Safranar

“Guatemala no existeix; ho sé perquè hi vaig viure”, així comença la novela “el salario del miedo” de Georges Arnaud. 

“Safranar no existeix; ho sé perquè he estat allí”. 

El barri de Safranar, un dels 5 que té el districte de Patraix, és un barri amb un nom misteriós.. Provablement es diga Safranar per culpa de la Batifora. Aquella fàbrica antiga de seda a Patraix, una fàbrica amb molts treballadors i treballadores i que hui, les instalacions están reconvertides en la biblioteca municipal Azorín i en el Complexe Esportiu de Patraix, per què realment la Batifora està al barri de Patraix. Bé, la industria la Batifora era una indústria antiga de seda i provablement per a tintar la seda, és a dir, per a teñir la seda amb el color groc, el millor era el safrà. Per tant podem imaginar que aquesta zona necessitaria d’algun lloc per a treballar o cultivar el safrà. D’ahí vindria Safranar. O També pot ser que parlem d’un camp de safrà normal, sense vinculació a la seda, per exemple, per a la paella, però açò és més improvable, queda la pregunta en l’aire.  

El fet és que tot el mon li ha començat a dir Safranar, tenim proves que a meitat del segle XIX ja es deia Safranar a un quartill del València, és a dir a un barri. 

Mireu, al 1952 va tancar el teatre Zafranar, un espai de varietats, teatrets, cançons i festes falleres que estava situat al camí del cementeri, actual Avinguda Gaspar Aguilar, per tant fora dels límits de Safranar. 

Quins són, per cert, els límits d’aquest barri que compta amb 9000 persones i un 27% d’atur? El barri de Safranar, que pertany al Districte de Patraix, compta per baix amb un límit indeterminat, amb la plaça de Benimarfull com a referència, a l’oest l’Avinguda Archiduque Carlos, a l’est amb el carrer Campos Crespo (amb la forma de l’antiga vía del trenet) i per dalt amb el carrer Fontanars dels Alforins. Per cert, no és l’únic poble valencià amb carrer a Safranar, també hi ha Vall d’Uxo, Carlet, Sot de Chera i el mateix Benimarfull.

És veritat que Safranar va tindre un orige rural, però poc després ja podem trobar les empreses potents que varen destacar, com la paralela de Franco Tormo i també Pinturas Torremocha. Totes varen caure i ara és un barri, de finques i d’escoles. 

També trobem a un barri del costat l’associació de jubilats Zafranera, amb activitats constants.

Tampoc està al barri el camp de futbol del Club Deportivo Safranar, que es va fundar al 1934 i que, de la ma de l’Associació de Veïns de Safranar, es va refundar el 1997 i hui és un gran club que ha arribat a tindre 19 equips i més de 285 jugadors la mateixa temporada, en les diferents categories. 

Si us fixeu; que tenen en comú el teatre de Safranar, el Club esportiu Safranar i el centre de Jubilats de Safranar? Que no estan a Safranar. 

Com hem dit al principi. Safranar no existeix, ho sé per que vaig estar allí. De fet, el PP quasi es va creure açò mateix i es va inventar el nom de “Nou Patraix”, que en vegada d’un barri, pareix un apartament de platja, com la intenció desmesurada que es va tindre amb la construcció i l’especulació en la zona sud del barri a la primera década dels 2000. 

Per acabar de liar la cosa, a Safranar està l’IES Patraix, que porta el nom del barri del costat. L’Institut Vicenta Ferrer Patraix és molt actiu en activitats extraescolars i pioner amb la introducció educativa del ball tradicional valencià. A banda també hi ha a Safranar un centre pioner en malaltíes mentals al carrer Pio XI. També tenim 3 escoles públiques (que és extrany a un mateix barri) el Rodriguez-Fornos, l’Humanista Mariner i l’escola Eliseu Vidal, que ha donat lloc a grans alumnes com el periodista Gustavo Clemente, que encara recorda i manté relació amb el seu professor de primària i esperem que li conte les seues noves aventures, per molts anys!! Moltes Gràcies!