«Parle de Beniferri. No tinc altre remei.
Recorde les moreres pel crepuscle, els alfalsos.
Les illes de les canyes allí, vora la sèquia.
Les alqueries pobres. L’enterrament. Les sendes.
El sol pegant de ple en la creu. El taüt.
El llatí del rector i la remor de l’aigua
i la remor que feia la brisa en els canyars.»
Coral Romput – V. A. Estellés
També hi ha l’alqueria del Bisbe, l’esglesia de Santiago Apostol, rehabilitada, sempre visitada pel diumentge de rams, terra amb una història milenària, Beniferri, com un poblet amb 1100 persones. Poblet amb alcaldia pedània lligada amb Benimàmet però separats brutalment per la CV-30. Aillats per la pista d’Ademúz. Queda un brindis per la bona cuina, al seu millor restaurant, Tavella a Beniferri, entre els camins vells, de Llíria, d’Aragó, del carrer Empalme (que dona nom també a una parada de metro) … t ota una sèrie de carrers antics i de grans cases com si d’un poble de la serranía es tractara. Però no.
El 1998 va apareixer a Beniferri, un edifici de l’arquitecte internacionalment reconegut Norman Foster, amb molts panells solars que el fan eficient energéticament, un edifici pel qual hui ja han passat més de 2 milions de persones, que han generat un impacte económic d’un miler de milions d’euros, amb vora 3000 events. Al 1998 va apareixer a Beniferri, el Palau de Congresos de València.
I abraçant este nou capitalisme, començaren a crèixer hotels, entre ells, a Beniferri, l’Hotel Sorolla, de 4 estreles que compta amb 270 habitacions, i al costat, decenes d’empreses coexistint al «Sorolla center». I amb ells, uns carrers i jardins buits, tot com una bonica maqueta, a tamany real.
A l’any 2000, al costat del jardí anomenat de Polifilo, també apareix, a Beniferri, la urbanització Puertas de Polifilo, entre l’antiga antena de telecomunicacions de Beniferri i la subestació eléctrica, unes urbanitzacions privades amb 4 piscines.
La remor dels canyars que recordava Estellés a Beniferri, ja està tapada pels sorolls del Casino Cirsa Valencia. Desde 2010, la programació d’este centre del joc, també inclou festes, events, inclús jornades gastronómiques, com per exemple ara, de cuina madrilenya. Però sobretot màquines, campionats de cartes i molta ruleta.
Beniferri ha despertat al nou segle amb una cultura de l’oci i del negoci totalment aliena al seu territori, només vinculat a la compra i venta del terreny. Davant d’aquest impacte brutal, les iniciatives que l’actual govern municipal ha impulsat a Beniferri com Barris per l’ Ocupació i cultura als barris, pot ser queden desfasades.
Com deia Estellés: «No tenim altre remei que seguir parlant de Beniferri».
#TracadeBarris 