El que anem a contar ara és imposible d’imaginar. Pensem en una zona pobra, amb convent i una baixada, dita de Sant Francesc, al costat d’unes casetes molt humils, el barri de pescadors, i més endavant, voríem a les dones cigarreres, unes cases per a la lactància, al costat d’un convent a Santa Catalina de Siena i una escola de Sant Vicent per a xiquets orfes. Per l’altra banda, un dels primers hospitals per a malalts mentals que fou també el lloc on començà a vores al poble valencià pregant a la Mare de Deu. Rodejant, el convent de Sant Agustí, el portal dels inocents, el portal de Sant Vicent, el portal de Russafa, i tots units per la muralla… Prou! Posseu-se el cinturó que aneu a vore la revolució i la gentrificació més bèstia que ha vist la ciutat de València, tot, al barri de Sant Francesc.
Com hem arribat a tindre hui un barri de Sant Francesc tant diferent, amb la plaça de l’Ajuntament, el carrer Colon, els edificis dels bancs, les tendes de les multinacionals…?
El canvi començà quan la Junta Revolucionària va ocupar el convent de Sant Francesc al 1835 i el va dedicar a guardar cavalls fins a que es va derribar el 1891. Per tant, va quedar un enorme solar en una zona privilegiada de la ciutat. Per què era privilegiada? Per que al 1852 es va inagurar la primera estació del Nord de trens, que no és la que coneguem hui, era una que arrivaba fins a on està l’edifici de la telefònica a l’actual plaça de l’Ajuntament. Per tant, un solar gegant, al costat d’un barri de casetes molt antigues just on arrivava el tren. El tren va entrar amb el capitalisme a la ciutat. Va començar a projectar-se, sobretot a mans de Goerlich, els edificis per als bancs, per a correus, l’Ateneu Mercantil, els teatres (el principal, el bataclan, l’eslava, el lírico…) i per suposat el monumental edifici de l’Ajuntament de València. Per cert, va resistir un poc l’antic edifici de la Fonda Espanya i es va derrivar al franquisme i eixe és el motiu pel qual vegem un horrible edifici gris al cantó del carrer de les barques, que trenca l’estética de la plaça.
La València espectacular de principis del segle XX, es començava ja a conèixer com la ciutat de les flors i per a consolidar-ho, el 14 de Gener de 1906, molts xiquets i xiquetes vares ser convidats a plantar a la plaça 400 rosals i des d’ahí, la plaça ha estat vinculada a la venta de les flors.
La plaça de l’antic Convent de Sant Francesc ha sigut capitalisme i revolució. La lluita ha arribat al nom de la plaça que s’ha dit de Isabel La Católica, de la llibertat, d’Emilio Castelar, del Caudillo, del País Valencià, que quasi es va dir del 15M i que ara es diu de l’Ajuntament. Es a dir, un barri que ha vist les revoltes populars del segle XIX, les del segle XX y les del segle XXI, com la Primavera Valenciana.
El barri de Sant Francesc és el barri on va nàixer i te l’institut al seu nom l’humanista valencià més important, Lluís Vives i és el barri on es va editar la segona part del Quijote.
(Mascleta: Senyor pirotècnic)
Hui, Sant Francesc és un barri amb 5000 habitants i un 15% d’atur. Que serà del barri en un futur?
Pot ser es facen més carrils bici, més Festivals a la plaça per al comerç de proximitat o per la igualtat de génere, pot ser continuarà el balcó de l’Ajuntament obert, pot ser l’edifici d’Hisenda es derruirà o pot ser l’edifici de correus serà el nou museu faller, pot ser es cree, fins i tot, l’associació de Veïns i Veïnes del barri de Sant Fracesc. Siga el que siga, este barri està condemnat a que tot el que li passe no deixe indiferent a ningú.
#TracadeBarris 