Mónaco, principis dels anys 60a. Estem al vaixell de luxe de Sam Spiegel, productor de pel·lícules com el Puente sobre el rio Kwai o Lawrence d’Arabia. Al mateix vaixell trobem a Jose Antonio García, un valencià que va renunciar a estar prop de les estrelles del cinema pel seu amor a Antonia. Va tornar a València per a cassar-se amb ella i varen començar “Pinturas Jose Antonio Garcia”. En l’actualitat el seu fill, Antonio porta aquesta gran empresa del barri del que parlarem hui: El barri d’Albors. Albors era una senda antiga de la qual només queda el carrer Víctor Moya, el barri d’Albors el coneixeràs segur per què és un quadrat format per l’Avinguda del Port, Cardenal Benlloch, Just i Pastor i Manuel Candela. El mateix Doctor Manuel Candela a finals del Segle XIX va fundar l’Institut Ginecológic, que poc després seria de les Germanes de Santa Ana i que ara és l’Hospital Casa de la Salut. A més, el barri conté, l’antic i nou i fantàstic mercat d’Algirós. Al costat del Mercat trobem el Centre Cultural d’Algirós que ha estat impulsat en agraiment al barri pel mateix Jose Antonio Garcia. Però recordem que ni el barri ni el districte és Algirós. Una confusió molt típica. Estem al Districte de Camins al Grau, barri d’Albors.
«Fue mi profesor de primero de Físicas, en la Universidad, quien tras suspender su examen, me dijo por primera vez que era disléxica. Por delante todavía me quedaba una carrera de ciencias, un doctorado de ciencias y toda una vida dedicada a las ciencias ¿Por qué? Por que me apasionan, aunque ello conlleve una gran dificultad añadida en mi caso.» Aquestes paraules són de Raquel Ibáñez Peral. Impulsora de l’Escola de la Ciència al barri d’Albors. És una escola pionera per a apasionar en la ciència vanguardista als més menuts. Però tambè sense eixir del barri trobem la Sala Carolina, amb teatre per a grans i xiquets, o la genial i creativa acadèmia d’art “Artífex” i l’Associació Valenciana de Musicoteràpia i tambè a Albors, junt al mercat, com no, el València Club de Cocina, on podem aprendre a cuinar amb qualitat en un ambient molt agradable. El barri d’Albors compta amb la presència del gran hotel Silken, tot decorat per Mariscal. És Albors, per tant, un barri molt creatiu.
«Había disfrutado callejeando por Alejandría, Buenos Aires, Dublín, La Habana, París o San Petersburgo, de la mano de Durrell, Borges, Carpentier, Proust y Dostoievski». Pero gracias a una pregunta de su nieta, sabía algo más de su calle en Valencia, Actor Llorens, cuyas aceras habían sido ampliadas en 1993 por una exitosa iniciativa vecinal. Ahora andaba rumiando propuestas para la reposición de árboles en los 24 alcorques vacíos por el embate de los coches.» Aquestes paraules són de Gustavo Vivas, un colombià-valencià, amb voluntat de dignificar tant els espais del seu orige, com els de destí. El barri d’Albors és de sempre hospitalari i va estar ja habitat per molts treballadors de la desapareguda estació d’Aragó. Hui Albors, és un barri amb 8.600 habitants i un 33% d’atur.
Antonio García, Raquel Ibáñez i Gustavo Vivas s’han unit per a fundar fa molt poc, la que esperem siga molt exitosa, Associació de Veïns i Veïnes d’Albors. Aquesta novísima Associació te un repte important, cuidar la rehabilitació per a l’ús del barri de l’antic Xalet del carrer aben-al-abbar, un xalet ara en runes, que va ser testimoni de l’última reunió del Govern de la República d’España a València i que li espera un futur magnífic. Moltíssima sort a l’Associació i al barri d’Albors!
#TracadeBarris 